Gaudir Gaudí

El crític Daniel Giralt-Miracle ha tret un llibre, Gaudí essencial, que ens pot acompanyar en el lleure d'aquestes festes. Explica –amb amenitat i rigor– vida, idees i trets rellevants de l'obra d'Antoni Gaudí, català de projecció mundial.

Segons el president Maragall, hi ha dues fites que situen Catalunya en el primer pla de l'atenció turística: els Jocs del 92 i l'Any Gaudí 2002. Ho revelà Giralt-Miracle en presentar el seu llibre, el passat dia 12. Potser no som prou conscients del que suposa el nostre patrimoni arquitectònic. Aquest llibre és una guia intel·ligent i atractiva que ha d'engrescar-nos a reveure topants gaudinians amb els ulls d'un autor expert. Si gaudeixen de Gaudí els forasters, no hi ha motius per privar-nos-en els catalans. Amb aquest llibre, no tenim excusa.

Vaig prendre nota de la síntesi que Giralt-Miracle féu de les etapes creatives de Gaudí: la religiosa (església de la Colònia Güell, Sagrada Família), la civil (cases Calvet i Batlló, la Pedrera) i el paisatgisme monumental (Park Güell). Aquí hi pot haver una primera sorpresa. El Park Güell que veiem ara no és el que somià Eusebi Güell, el promotor, ni el que dissenyà i construïa Gaudí. Volien fer-ne una “ciutat-jardí” a l'estil de les propostes urbanístiques que avançaven llavors a Europa. Les obres es paralitzaren per la fallida comercial de la iniciativa.

Si visitem aquest parc cal tenir present quina era la motivació de l'arquitecte en projectar-lo. Pensava en un creixement urbà esponjat, oxigenat, que conjuminés paisatge i arquitectura. En un article a Revista Nova de 31 de juliol de 1916, l'humanista Francesc Pujols deia que Gaudí havia tret les cases i els temples –i els jardins– “de les grapes de l'academisme”. Pujols afirmava també que Gaudí no era gens conegut fora de Catalunya. El cert és que aquí tampoc ho era gaire, o era mal conegut. Fou ignorat durant anys. Si avui el tornem a gaudir és gràcies a estudis com el que ens mostra, amb el disseny informàtic, la feina de l'arquitecte en geometria no reglada.