L'APUNT
“Que sóc subscriptor!”
Hivern de l'any 1983. Un periodista de successos d'El Punt Diari, jove i passerell, acut per primera vegada a la comissaria de la Policía Nacional de Girona a repassar les notes del dia. En aquella època aquesta era una formalitat que servia per nodrir algunes de les notícies de la secció de Punt Divers. Anaves a la comissaria, seies en una cadira i et deixaven tafanejar les notificacions internes sobre les intervencions policials. Un robatori en un pis, una detenció per una baralla al carrer, un decomís de droga al suburbi... tot servia per omplir planes. De cop, un home que es presenta com el comissari exigeix al periodista, en castellà, que s'identifiqui. El periodista diu que encara no té carnet de premsa però que treballa per a El Punt. El comissari s'enfada. “El Punt?”, diu, encara en castellà, “aquell fotut niu de comunistes i peluts?” El periodista s'empetiteix a la cadira fins que el comissari esclata a riure: “Tranquil, home, que jo parlo català i fa temps que sóc subscriptor d'El Punt.” Aquests dies que veterans cronistes recorden els inicis de la nostra aventura convé homenatjar també el protagonisme de la peça més essencial de totes: variats, incombustibles, a vegades insospitats: els lectors.