2013

Tanquem un any convuls, sintetitzador, duríssim però amb detalls lluminosos. Ha estat un any en què es confirmen grans contrastos. D'una banda hi ha una part de la ciutadania que, conscient del poder legítim i efectiu de la mobilització popular, reivindica una nova manera de fer política, més democràtica i participativa (el teixit associatiu, les lluites contra els desnonaments, les polítiques de solidaritat directa, el moviment dels indignats o la manifestació del passat 11-S, serien exemples palmaris d'aquest corrent renovador). D'una altra banda proliferen sectors governamentals, polítics, econòmics i comunicatius que actuen com una mordassa, apel·lant a la inhibició democràtica i participativa de la ciutadania, promovent inèrcies que imposin el soterrat totalitarisme de la indiferència. Així, com a exemples d'aquest segon bloc inhibidor de la democràcia, trobem aquells sectors que continuen situant el mercat com a centre de tot eix gravitatori, anul·lant en nom seu qualsevol alternativa política; trobem també aquells mitjans de comunicació que promouen la difamació o l'autocensura; trobem aquelles formacions polítiques que, com el PP o el PSC o Ciudadanos, amb relació a l'autodeterminació de Catalunya, aposten per imposar la (seva) llei i negar la modificació democràtica de la llei; trobem també aquells ciutadans que ja no disposen de cap noció de bé comú i que només regulen la seva conducta en virtut d'un individualisme ferotge; trobem també el govern de l'Estat que, amb la complicitat de molts grups polítics i mediàtics, no ha estat denunciat ni obligat a entrar als tribunals per dos atemptats gravíssims contra la democràcia: 1) no haver facilitat el vot de milers de catalans a l'estranger; 2) haver permès, sense més conseqüències, el filtratge d'un document difamatori contra el president Artur Mas durant les vigílies de les eleccions passades.

La radicalitat d'aquest context significa una crida a la complexitat i a l'afinament. De seguida n'hem tingut mostres: la virtut irrecusable del president Mas, que aposta per la dignitat política i per la modificació d'algunes de les seves línies de govern; les riquíssimes lectures polítiques que està oferint Joaquim Nadal; l'ascens de la CUP; el refermament de l'ANC, i la proposta de nova esquerra d'Ernest Maragall. Són motius per esperar un 2013 fecund, duríssim però savi en la fermesa.