La Columna
La joia silenciosa
A mi Nadal se m'emporta talment que n'espero miracles sense solta ni volta. Mireu si en sóc de ruc que anava saltant de cadena a cadena de televisió esperant trobar algú que fos prou nadalenc per passar-nos l'Ordet del Dreyer.
I ves que vaig topar amb la missa del gall a Sant Pere de Roma. Per allà, entorn de l'altar, hi evolucionava una colla de garratibats d'aquells que són com si s'empesessin una biga, amb un aire d'allò que un anarquista en diria “carcúndia pestilent”. Entre tots, però, hi havia un vellet cargolat amb una mitra, que no sé com se li aguantava al cap, brandant l'encenser tremolós i cantava el prefaci amb veu esquerdada, però afinant. Amb tots els respectes per la vaticana, entre tants garratibats, m'hi torno, aquest s'ho creia.
Em feia pensar en els papes del segle XX. Els compto, fan la desena, però només un ha escampat bon humor en el món. Vull dir Joan XXIII, tant se val, que els garratibats són incapaços de fer-lo sant quan el poble ja ho ha fet.
Ficat a la joia silenciosa del Nadal, em vaig imaginar Joan XXIII fent tractes amb el Bernini. I no dic una bertranada. Fent aquelles columnes recargolades que semblen d'un altre món i aquell gloriosíssim ou ferrat a glòria de l'Esperit Sant, el mestre barroc s'hi divertia. Entre aquella gent del cerimonial vaticà a biga dreta, des de l'eternitat, el gran escultor hi feia una rialla. No crec que mai fos un turmentat com el Miquel Àngel dient-se “si em pogués morir de vergonya i de dolor, jo no seria viu”. Amb aquesta angoixa va sortir la cúpula vaticana.
Marxant de Roma a l'hora de la missa del gall sentia el brunzir de la gent pels entorns de casa. Era el poble, el poble de Déu encara que no s'ho sàpiga. S'ha desmarcat de rigors ascètics, de serietats impossibles amb tanta guitarra com sona, sona estripant.
El poble amb la joia silenciosa dels segles ens salva de la biga dreta en dues festes molt arrelades al país. El pessebre amb oliveres mediterrànies i els Pastorets que fan ballar el dimoni i fins m'imagino que el duen endogalat al portal de Betlem per adorar el nen Jesús.