En despertar

Es pot pensar que la sobtada nacionalitat russa de Gérard Depardieu és l'única notícia que té capgirada França. Però hi ha una altra història que s'ha escolat els últims dies fins arribar a la BBC. S'han de posar en situació: és 31 de desembre i una senyora de 73 anys va a fer les últimes compres a un supermercat a la seva ciutat, a Roubaix (a tocar de Bèlgica, a la regió Nord-Pas-de-Calais, aquella que inspira la pel·lícula d'humor Benvinguts al nord). El supermercat es troba a una gran avinguda de Roubaix, la Motte, el nom de la qual remet a una important família tèxtil. La sumptuositat del tema acaba aquí. Segons detalla la premsa local, la senyora, presa d'un acalorament, se'n va al lavabo del súper, on pateix un desmai. Quan es desperta ja és ben fosc, l'establiment està buit i tancat. Activa l'alarma moltes vegades al llarg de la nit de Cap d'Any, però ningú hi acut. La troben casualment l'endemà a les vuit del matí, dia festiu, perquè un cap de la gran superfície hi passa per assegurar-se que tot està a l'hora.

La facècia estrafolària, entre dramàtica i còmica, congrega un niu de preguntes. També d'intuïcions tristes: la senyora no devia dur mòbil ni tenir ningú que l'esperés. Què devia pensar, al llarg de tantes hores? Potser va veure la pel·lícula de la vida o va veure escolar-se els fantasmes dels quals tota la vida havia fugit? No va sentir l'impuls d'agafar alguna ampolla de cava, de menjar algun gelat? Ni que fos una bossa de fruits secs? Expliquen que no es va atrevir a agafar res per menjar ni beure (la van trobar mig deshidratada) i es va acabar adormint, una estona, sobre un avet de Nadal. Tota una metàfora de la desolació. Però encara és més desolador entretenir-se amb els comentaris a Internet sobre el tema: el drama de la solitud dels ciutadans, la falta greu del servei de vigilància, els oblidats de la societat, les crítiques a aquella marca de supermercat...En despertar, la sensació que la realitat esdevé una caricatura grotesca.@aballbona