Opinió

la CRÒNICA

Joguines cares

Llegeixo que el TAV situarà Barcelona a 39 minuts de Girona i a 53 de Figueres. S'han construït 30 túnels i 60 viaductes i s'hi han destinat 4.000 milions d'euros per superar en 10 minutets la nostra millor marca anterior i deixar la capital del regne quasi als afores de qualsevol població catalana, i París a penes a un grapat de sospirs. Els Reis ens han portat una joguina cara, en efecte, però es veu que quan es tracta d'acomplir somnis, no es pot ser mesquí.

Dimarts el príncep Felip, Mariano Rajoy, Artur Mas i Ana Pastor l'inauguraran. Fins i tot en una època tan aspra, els actes d'inauguració són un moment dolç per a les autoritats polítiques. Diuen que són 9 els trens comprats a l'alemanya Siemens, a 30 milions la peça, per permetre que aquest neguitós anar i venir de viatgers ocasionals i de la gent mudada de costum es pugui fer en consonància amb l'acceleració dels temps. A Girona, a més, tindrem una estació de quasi 30.000 metres quadrats i, poca broma, l'Estat espanyol, després de destinar-hi uns 45.000 milions d'euros, esdevindrà el primer país europeu i el segon del planeta en trens d'alta velocitat. I l'imperial Madrid quedarà al final de totes les vies com Roma quedava al final de tots els camins. Una fita prodigiosa que en alguns aspectes deu ser comparable a la d'aquell dictador guillat de la Costa d'Ivori que amb el país a la misèria va fer construir una rèplica de la basílica de Sant Pere més grossa que l'original.

També llegeixo que malgrat l'enorme despesa de recursos públics l'ocupació mitjana dels trens és baixa, que les inversions ferroviàries queden compromeses per una eternitat, que aquest any Foment tancarà una vintena de rutes de mitjana distància per estalviar 51 milions d'euros i que s'han apujat les tarifes dels trens de rodalies, que mouen 18 vegades més passatgers que els d'alta velocitat. Deu ser cosa de la història del país, de l'abandonament de segles, però aquí encara es conrea el mite de les infraestructures i es tendeix a sobrevalorar-ne els aspectes positius i ocultar-ne els negatius.

Desespera veure com permetem que menystinguin els serveis públics i que, en canvi, ens deixem enlluernar per qualsevol inauguració, sobretot si té un aire sofisticat. Deu ser per això que aquest ha estat el paradís de les grans empreses d'obra pública, de les grans constructores amb propietaris i dirigents que s'asseien i s'asseuen a totes les llotges, que tenen llaços amb les entitats financeres, complicitats amb la classe política i un enorme poder de pressió. Gent decent i amb corbata, naturalment, i amb retribucions i patrimonis a l'alçada dels seus mèrits. Llevat de quatre ecologistes somiatruites, alguns propietaris afectats i determinades formacions polítiques minoritàries, aquí hi havia unanimitat entorn de tot aquest malbaratament insensat i insostenible. Pensem-hi quan els mateixos que ens en feien l'article ara gosen dir-nos que hem estirat més el braç que la màniga i que per això s'ha de retallar en mestres, metges, cultura i serveis socials.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.