Després de Chávez, què?

Hugo Chávez agonitza. Ahir havia de jurar el seu càrrec de president de Veneçuela per un quart mandat, però es troba hospitalitzat a l'Havana, on durant el darrer any ha estat operat quatre cops del càncer que pateix. La seva malaltia planteja incògnites sobre el futur. Després de Chávez, què? Els seus partidaris donen la resposta clàssica de totes les dictadures: “Després de Chávez, les institucions”, però en realitat pretenen aferrar-se al poder representant una pantomima. Mentrestant, l'oposició denuncia un cop d'estat institucional.

Durant els seus 13 anys en el poder, Hugo Chávez ha abusat del populisme, ha malbaratat la riquesa petroliera del país, ha esdevingut un marginat internacional i ha estat incapaç d'assolir cap seguretat per al seu sistema.

El crepuscle de Chávez afecta també tota la zona del Carib. Actualment hi ha 70 milions de persones que depenen de les vendes de petroli subvencionat veneçolà. Si un futur govern postchavista tanca l'aixeta petroliera, països com ara la República Dominicana o Jamaica haurien de cercar acords amb Mèxic o Colòmbia, que difícilment els oferirien condicions tan avantatjoses com les de Chávez. El mateix es pot dir de Nicaragua o de Cuba, que sense el règim chavista es podrien veure obligades a escometre reformes profundes dels seus sistemes socialitzants.

El règim de Chávez pot retardar més o menys la seva agonia, però a la llarga es demostrarà que és molt difícil que hi hagi chavisme sense Chávez, i això pot ser un senyal fatídic per a d'altres règims autoritaris del Carib. Aquest és el destí de totes les dictadures, que rarament poden sobreviure als seus fundadors.