Obèlix a Rússia

Bé hauríem d'arribar a algunes conclusions després d'haver constatat que Obèlix, el gal, reencarnat en Gérard Depardieu, ha resistit impecablement els atacs romans, però ha decidit tocar el dos davant de l'assetjament –també impecable– de la hisenda francesa. Primer, va fugir a Bèlgica; després, a Rússia, model, com és sabut, de societat democràtica i justa. Pagar el 75% del que un guanya quan els ingressos anuals són superiors a un milió d'euros per a uns és un acte de solidaritat i justícia, però per a uns altres, un robatori. Pensar una cosa o l'altra, en alguns casos depèn dels ideals; en altres, del que es té al compte corrent. Però això no exclou que entre els que defensen que Depardieu hauria de pagar el 75% dels diners que guanya hi hagi també interessos, com no exclou que hi hagi també ideals entre els que pensen que, si es penalitza d'aquesta manera una persona que fa coses que sembla que la majoria no sabríem fer, quin sentit té promoure l'esforç i valorar el talent i la intel·ligència? En tot cas, nosaltres, ara, hauríem de tenir molt de pa a l'ull per no veure que, davant Putin, Rússia, el món i la premsa, Depardieu està fent un paperàs sense necessitat d'haver signat un contracte amb cap productora. I que la publicitat que en treu també és impecable. I Hollande? I Putin? Què hauríem de dir del paper que estan fent ells dos? Perquè Hollande tindrà més simpatitzants i vots, si persegueix públicament els que “guanyen massa”. I Putin? Bé, Putin fa saber a tots els que no volen pagar el 75% dels seus beneficis que a Rússia seran benvinguts. Això, en un país que necessita una bona injecció de diners és també una publicitat impecable. I ara penso en el que deia un diari fa uns dies sobre el miler d'euros de mitjana que, comparats amb els altres, gasten de més els turistes russos que vénen a la nostra costa. També hi ha interessos en això. Ai! Tan senzill com era tot plegat en el temps del cel i l'infern, quan els bons tenien plomes i els dolents banyes.