Opinió

Capgirem-ho

No podem deixar d'insistir que la crisi del sistema i dels partits només es pot superar amb més democràcia i amb més política

L'últim estudi de Metros­co­pia sobre el grau d'apro­vació o de des­a­pro­vació dels ciu­ta­dans de 37 ins­ti­tu­ci­ons i grups soci­als del país indi­cava que els científics i els met­ges eren els col·lec­tius més ben valo­rats per la ciu­ta­da­nia, amb un índex d'apro­vació del 94% i del 90%, res­pec­ti­va­ment. A dar­rera fila els enques­tats qua­li­fi­ca­ven el grau de con­fiança que els merei­xen els polítics i els par­tits, amb una nota que no pas­sava del 10 sobre 100. Un sus­pens ina­pel·lable.

En la base d'aquesta des­con­fiança, con­fir­mada amb escreix en les xar­xes soci­als, s'hi troba el dego­teig de pro­ces­sos judi­ci­als oberts que afec­ten direc­ta­ment els par­tits o des­ta­cats diri­gents de les for­ma­ci­ons polítiques. A Espa­nya hi ha ara mateix als tri­bu­nals 200 cau­ses ober­tes a càrrecs polítics. Només n'hi ha qua­tre a la presó. Cal afe­gir, per ser jus­tos, que són majo­ria els polítics hones­tos, però la resistència o la inca­pa­ci­tat de depu­rar els cor­rup­tes con­ta­mina indi­rec­ta­ment i injus­ta­ment tota la classe política.

Com a mos­tra a Cata­lu­nya hem assis­tit aquests dar­rers dies a l'últim acte d'una paròdia pro­ces­sal que, mal­grat la seva lega­li­tat, no ha dei­xat de reflec­tir la incom­pren­si­ble len­ti­tud de la justícia i la sos­pi­tosa pre­dis­po­sició a exo­ne­rar deter­mi­nats per­so­nat­ges de pas­sar per la baqueta dels acu­sats i ha con­fir­mat final­ment el cas de cor­rupció del par­tit de Duran i Lleida, el diri­gent polític que, mal­grat les seves pro­me­ses, es nega ara a assu­mir cap mena de res­pon­sa­bi­li­tat. El cas Palle­rols tenia 16 anys de recor­re­gut judi­cial.

Lamen­ta­ble­ment la llista de casos que aca­ben amb impu­ta­ci­ons de polítics va en aug­ment. Per refres­car la memòria: els casos Palau, Pretòria, Mer­curi, ITV... –en els quals estan esquit­xats polítics de CDC, del PSC…–, sense obli­dar els Gürtel, Palma Arena, Urdan­ga­rin, Bal­tar, que toquen més de prop el PP. Només pas­sada la pluja comen­cen els par­tits a treure els paraigües, i el pit­jor del cas és que fins i tot quan la justícia ja ha ense­nyat la tar­geta ver­me­lla no es veuen ges­tos ni mesu­res con­tun­dents en les direc­ci­ons dels par­tits per fer net en les seves files. Si alguna vegada ho fan és per pressió i sem­pre massa tard.

Ens pot estra­nyar, doncs, que els ciu­ta­dans expres­sin la seva des­con­fiança en el sis­tema de repre­sen­tació política que és la base de la nos­tra democràcia? I tan­ma­teix, no podem dei­xar d'insis­tir que la crisi del sis­tema i dels par­tits només es pot superar amb més democràcia i amb més política. És hora de tra­duir la indig­nació en acció man­co­mu­nada i trans­ver­sal per bas­tir amb un nou blin­datge l'estruc­tura democràtica que ens vam donar els anys de la tran­sició. Estem abo­cats a tro­bar altres meca­nis­mes d'inter­venció i d'orga­nit­zació civi­co­polítiques ori­en­ta­des a forçar la rege­ne­ració del sis­tema.

Els nous rep­tes econòmics, soci­als, ecològics i cul­tu­rals dema­nen noves res­pos­tes polítiques que els vells par­tits no por­ten en el seu vademècum tra­di­ci­o­nal. Ho deia Mario Bene­detti: “Quan crèiem que teníem totes les res­pos­tes, van can­viar, de sobte, totes les pre­gun­tes.” Estem en aquest punt, i cal ser atre­vits per escol­tar i for­mu­lar totes les pre­gun­tes i mirar de tro­bar entre tots algu­nes res­pos­tes, que hau­ran de ser res­pos­tes també atre­vi­des. No fal­ten veus de pro­fes­si­o­nals per­so­nal­ment com­pro­me­sos en l'estudi d'aquest nou procés de tran­sició democràtica. Tre­ba­llen per detec­tar i enxar­xar experiències col·lec­ti­ves, acadèmiques o de nuclis d'acti­vis­tes anònims que assa­gen noves for­mes de par­ti­ci­pació i d'inter­venció en àmbits sec­to­ri­als. Cal encai­xar les peces que han d'aca­bar bas­tint el que l'arqui­tecta i exre­gi­dora de Ciu­tat Vella Itziar Gonzàlez ano­mena la “re-volta”: allò que es neces­sita per aguan­tar una nova estruc­tura democràtica que retorni a la ciu­ta­da­nia el pro­ta­go­nisme poli­ti­co­so­cial que ara està hipo­te­cat pels par­tits tra­di­ci­o­nals. Fàcil­ment s'entén que aquesta re-volta estruc­tu­ral només es podrà cons­truir a par­tir de la revolta social i política.

Ho entén també així Nova Esquerra Cata­lana, que amb poques set­ma­nes aplega ja cen­te­nars d'adhe­rits, dis­po­sats a fer de l'aposta per la radi­ca­li­tat democràtica un dels eixos del seu com­promís col·lec­tiu. No pretén ser un par­tit més del mapa polític català. Neix amb la vocació de ser eina de cons­trucció d'un espai polític que sumi, que inter­pel·li, i que pugui tren­car inèrcies per poder bas­tir una alter­na­tiva de rege­ne­ració democràtica i naci­o­nal des de l'esquerra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.