On vas?

Separar bé és la nostra responsabilitat. Ens ho diu la propaganda institucional que ens ha posat les Mamzelles al cap, i que ens fa posar les piles allà on toca. I és que les piles no es poden llençar a la babalà, no es poden posar al verd. El Wert ja va prou embalat, i només cal que algú li posi les piles.

És clar que això de reciclar, de reciclar bé, és més difícil que no pas que un nen català, tot i la immersió escolar, no domini l'espanyol correctament molt abans del que marca la planificació educativa.

Quan ja et penses que ho saps tot, que ho fas bé, que saps què va a cada color, apareix una veu interior que et diu que l'estàs pifiant, que encara que siguis de plàstic al groc no hi aniràs.

Separar bé és la nostra responsabilitat, és una frase de la campanya de l'envàs on vas, però si cau en mans dels analistes cavernaris d'Intereconomía i de la 13 segur que determinaran que és una campanya secessionista. Una d'aquelles que ens omplen el cap amb la cançó de l'enfadós.

Però la cançó que no ens podem treure del cap és alegre, té ritme, és constructiva, neta, i noble, com la gent de nord enllà. No és d'Espriu, perquè aquestes ja les va cantar totes Raimon. La cançó que no ens podem treure del cap és la de les Mamzelles, la de saber cap on anem. Digue-li cançó, digue-li declaració. És clar que no és el mateix una declaració de sobirania, com la que es vol fer per marcar aquest curs parlamentari, com una declaració davant del jutge, o una declaració d'amor, o una declaració davant dels mitjans ja sigui amb portaveu o amb veu pròpia. La declaració estava cantada: “El poble català té subjecte polític i jurídic sobirà.” Aquesta és la tornada per mirar de tenir estructures d'estat propi. Però els que ja tenen l'Estat organitzat han anunciat de manera clara que arriaran cop al tocadiscos, faran saltar l'agulla, i aquesta cançó no sonarà més. I en tot cas reformularan el finançament autonòmic, com un vell disc sol·licitat. Separar bé és la nostra responsabilitat.