La reforma del passeig Canalejas

L'arti­cle del Sr. Joan Ribas d'aquest pas­sat diu­menge ha posat de nou de mani­fest el que era evi­dent. Els temps han can­viat i ja no vivim els moments en què s'impo­sava una manera de pen­sar o veure les coses. Ara és un moment en què es pri­o­ritza, per damunt de tot, el debat. No hi ha una visió única de la rea­li­tat o de Girona. El que ha fet aquest con­sis­tori, i que s'hau­ria agraït que s'hagués fet abans, és pro­po­sar una idea, més o menys ago­sa­rada, enri­quida, millo­rada. No és com­pli­cat enten­dre aquest canvi d'estil, encara que a algú li costi habi­tuar-s'hi. Tam­poc és com­pren­si­ble aquesta mena de crida a deter­mi­na­des for­ces, no se sap qui­nes, perquè vin­guin a defen­sar una mena con­creta de ciu­tat. El debat sobre el pas­seig Cana­le­jas es va obrir de manera clara, trans­pa­rent i sense afany d'impo­sar abso­lu­ta­ment res. Va que­dar clar a l'inici de la sessió amb els veïns. La crítica que es desprèn de l'arti­cle, entesa com a pro­posta o manera de veure les coses, serà escol­tada pel con­sis­tori i presa en con­si­de­ració, com tota la resta de les opi­ni­ons que ens poden fer arri­bar. La pre­sen­tació del pro­jecte tenia la fina­li­tat de reco­llir les impres­si­ons del ciu­ta­dans de Girona que vol­gues­sin opi­nar, perquè del resul­tat final en surti una síntesi vàlida per a tot­hom. Abans, les coses es plan­te­ja­ven de manera dife­rent: s'impo­sa­ven i ja es pro­cu­ra­ven les adu­la­ci­ons de cro­nis­tes i deri­vats per esmor­teir el debat ciu­tadà. Avui hi ha debat, hi ha polèmica, hi ha dis­crepàncies. És el que volem: deba­tre, par­lar. És del tre­ball de tots, d'on ha de sor­tir la reforma a rea­lit­zar.

El pas­seig Cana­le­jas fa anys que hau­ria d'haver estat refor­mat. És una injustícia amb els veïns, comer­ci­ants i usu­a­ris d'una zona estratègica de Girona que s'hagi dei­xat estar, sense plan­te­jar cap pro­jecte. I ara que en pro­po­sem un, i que ho fem amb total trans­parència amb els veïns, al senyor Ribas no li està bé. Hi té tot el dret, i la seva opinió, jun­ta­ment amb la dels veïns, serà con­si­de­rada. El con­vido a for­mu­lar al·lega­ci­ons, a fer pro­pos­tes per millo­rar la idea ini­cial. I no dubto que el resul­tat final, un cop s'hagi exe­cu­tat la reforma que haguem con­vin­gut, el satis­farà i hi podrà dedi­car una crònica una mica posi­tiva. Coses més insòlites s'han vist.