Ara torno
Som com som
Generalitzem. Ja sé que més d'un i més de dos diran: “Jo, no”, però generalitzem. Tots dins el mateix sac, jo el primer. Perquè a vegades convé generalitzar i oblidar els matisos per adonar-nos de les coses més òbvies. I encara que parli de futbol, parlo de la vida, metàfora l'un de l'altra i viceversa. Som-hi, doncs: Per què hem reaccionat com hem reaccionat a la decisió de Pep Guardiola de triar el Bayern de Munic? I encara més: Qui ens pensem que som? Diem covard i comodón a l'individu que, per exemple, va anar per primer cop al Bernabéu mentre tots a cor li dèiem que amb un empat o perdent i tot n'hi havia prou i en va sortir amb el 2-6 que no oblidarem mai? I així una vegada rere l'altra. Li diem conservador perquè no ha volgut anar a la Premier League tot i que el més còmode i fàcil hauria estat quedar-se al Barça per sempre? Li diem que té por d'enfrontar-se a Mourinho, ell que li va clavar un 5-0 i unes quantes rebolcades més i el va convertir en el Salieri desequilibrat que és ara? A l'individu que si hagués fet el mínim cas del corrent majoritari del mal menor no s'hauria acostat ni mínimament als 14 de 19 títols en quatre temporades? És més, si fos pel corrent majoritari ni tan sols hauria arribat a ser entrenador del primer equip del Barça. A ell, que sempre ha mirat més enllà i més amunt i que ha transformat profundament el Barça, li diem curt de mires? És ben bé que som com som. Som així: estem més pendents del que fa o deixa de fer ell (o altres referents dels pocs que tenim) per dir-li si ho ha fet bé o malament, que del que hem de fer cadascú de nosaltres. Ell, que l'única lliçó que ens ha donat ha estat tenir criteri propi, no fer res pel què diran, construir sense destruir, la sana ambició, ser generós i humil en l'èxit. I, a sobre, encara ens ha donat les gràcies per haver-li permès fer el que ha fet. Així actuem amb els que se la juguen per tots plegats. Com també hem fet amb Artur Mas. Som fets d'un material tan voluble que són legió els que van fer veure que eren independentistes quan tot era un corrent favorable i que després, quan han vist que el camí fa pujada, diuen que tot va ser una vel·leïtat seva. Generalitzant, som com som, i així ens van les coses.