El repte gihadista

El bany de sang amb què es va acabar l'atac d'un escamot islamista radical a una planta d'extracció de gas algeriana no va aturar la intervenció militar francesa a Mali, tal com pretenien els atacants, sinó que va posar de manifest l'existència d'una amenaça del radicalisme islàmic que s'estén des de l'Afganistan i Somàlia fins a l'Africa occidental i el Magrib.

Després de la liquidació d'Ussama ben Laden el juny del 2011 ja no es pot posar a l'enemic un nom i una cara. L'amenaça té caràcter global; és una gihad (guerra santa) i les seves motivacions cal cercar-les en la indignació islàmica contra les societats i els estats occidentals, que consideren “opressors”.

No n'hi ha prou amb la tecnologia militar –en la qual Occident és manifestament superior– per fer front al repte gihadista. Per acabar imposant-se en aquesta confrontació que promet ser molt llarga, les societats occidentals necessiten reforçar-se democràticament, potenciar el seu caràcter obert i multicultural i eliminar les temptacions internes totalitàries i racistes que pateixen. Així ho van veure els observadors més lúcids després de la matança d'Utoya (Noruega) l'estiu del 2011 per un desequilibrat d'extrema dreta.

Al mateix temps, una bona cura contra la indignació de l'islamisme radical fóra eliminar les decepcions que ha portat l'anomenada primavera àrab, que prometia llibertat i canvis democràtics i ha generat noves formes d'autoritarisme. També fóra necessari trobar finalment una solució justa a l'etern problema del Pròxim Orient i Palestina, que es troba a l'arrel de la indignació islamista global i que emmetzina totes les relacions internacionals entre Occident i l'islam.