La iniciativa de l'esquerra
Seguint la doble intervenció dels representants dels partits, en el ple parlamentari del proppassat dimecres, era fàcil fer la tria entre els bons discursos, fins els grans parlaments, i les intervencions de circumstàncies. Segur, tothom era conscient de la partida que es jugava i calia situar-se encertadament, tot i que no pas tothom tenia, com es veié, bones cartes. Al final, guanyaren els bons arguments, s'evidenciaren les crispacions dels defensors d'interessos unionistes i quedaren fora de joc, en una situació molt incòmode, els que no saben on són ni on voldrien ser.
De tots, vaig trobar especialment encertada la intervenció de Joan Herrera, que va reivindicar amb raons contundents el lideratge de l'esquerra catalana. Potser es tracta del millor discurs que li he sentit en seu parlamentària, vindicant l'essència de l'Assemblea de Catalunya i l'herència d'aquell PSUC que fou el gran partit del tardofranquisme. Herrera estigué molt encertat, defensant el dret a l'autodeterminació sense renunciar a la reivindicació d'una política progressista, alternativa i solidària, fins pensant que podia arribar a acords amb el govern convergent al mateix temps que denunciava la corrupció de propis i estranys. La defensa del dret a decidir, històrica reclamació psuquera i ecosocialista, es feu molt creïble des de la bancada d'Iniciativa.
El discurs contundent, expressat sense la crispació que tantes vegades traeix les raons ecosocialistes, feren de les paraules de Joan Herrera un manifest del camí que ha de seguir l'esquerra d'aquest país, al mateix temps que reclamava el paper de capdavanter en la recuperació de l'espai del catalanisme d'esquerres, aquell que ha abandonat el partit socialista. A més, també Herrera definia les fronteres entre la sòlida Esquerra, d'una banda, i la desconcertant CUP, de l'altra. Amb la seva aposta, Iniciativa ha jugat fort, segurament sabedora que aquest és un moment de canvis, en què les diverses opcions polítiques del país hauran de resituar amb precisió els programes, els anhels i la consistència del futur. Herrera i els seus tenen el repte d'encertar-la i l'exemple de dimecres demostra que poden anar per bon camí.
