Velocitat a l'espanyola

A alguns els sembla que la democràcia és com estar embarassat: o ho estàs o no ho estàs. Malfiem-nos-en, d'aquests. Vostè i jo sabem que la democràcia és un sistema d'organització social molt més complex que això, i que per tant admet moltes gradacions. I hi ha moltes maneres de mesurar-ho. Que pagar en negre sigui vist com un frau o com un mèrit segons el país on passi, n'és una. A vegades no cal buscar grans esdeveniments, que n'hi ha, per mesurar la qualitat democràtica dels països; n'hi ha prou amb comparacions quotidianes com aquesta.

Però anem al gra: la manera espanyola d'exercir la democràcia em sembla el sistema més ràpid i eficient que conec per carregar-se la veritable democràcia. Hi ha un desafiament quotidià i institucional constant per posar a prova la resistència de la democràcia. No vull dir que no passi a altres llocs, però enlloc amb tanta intensitat. Jo no conec, almenys de prop, cap altre cas en el món en què un sistema democràtic es podreixi a la velocitat a què ho fa l'espanyol. I quan dic això parlo tant de la corrupció política com de l'ordre de Rajoy a l'advocacia de l'Estat d'estudiar la il·legalitat de la declaració de sobirania del Parlament de Catalunya, passant per exemples quotidians a gavadals. La prova del nou és que, com més forcen, més lliçons de democràcia van donant. Per ells la democràcia no es diferencia gens de qualsevol altre sistema que hagin pogut fer servir durant la història per imposar la seva manera de ser: les armes, la Inquisició, la dictadura o la Constitució. És l'instrument que toca ara, però a més sembla que l'hagin inventat. Sobre la corrupció, només diré una cosa: al final, es parla del finançament dels partits com la raó/excusa de fons; no ens enganyem, la majoria dels casos són per robar i per enriquiment personal, i prou. I sobre la qualitat democràtica espanyola, un problema que em sembla irresoluble internament, només un parell de coses que ens afecten com a catalans: una, que no tinc tan clar que serveixi per fabricar més independentistes; millor que els creem per convenciment. I l'altra: no tinguem tan clar que, en una situació de negació democràtica, Europa (o el món) es posi del nostre costat perquè sí; la UE sap que, sense Catalunya, Espanya és un soci inviable, i procurarà evitar que passi, encara que hagi de retòrcer una mica la democràcia (ja ho ha fet amb Itàlia o Grècia). Per tant, anem fent feina.