Un mal costum

Som uns quants que, si no hi ha causa major que ho justifiqui, arribem i fem les coses, gairebé sempre, a l'hora. Deu ser perquè el valor d'arribar i d'organitzar-te la feina puntualment forma part d'un costum molt interioritzat, pel que consideres que arribar tard per sistema demostra molt poc respecte per aquells amb els quals has quedat i per això mateix et toca molt la pera la impuntualitat.

És tan així que quan algun fet inesperat et fa anar amb retard, estàs neguitosa tota l'estona i et sents francament malament fins que pots demostrar que aquella demora és un fet puntual i, per tant, la teva seriositat professional o personal i el respecte pels altres és absoluta.

No saps arribar tard! Quan tens una cita t'organitzes per tal que ni la dutxa, ni la feinada del raspall i l'assecador, ni el protocol de l'esmorzar, ni les trucades de darrera hora et facin arribar fora de temps. Ho calcules tot a fi que el trajecte amb l'autobús, el tren, el vehicle propi o el taxi fins a la trobada et permeti arribar quan cal.

Ara bé, hi ha un munt de persones per a les quals fer esperar els altres forma part, de manera natural, de la seva forma de ser. Tu te'n fas creus, d'aquest mal costum que consideres barra i desídia, però ells ho minimitzen amb una frescor i convenciment quasi insultant. Són aquells “professionals”, amics, coneguts o parents que menteixen de manera flagrant quan, a l'hora en punt de la cita, et truquen “atabalats” i et diuen: “Estic arribant a la plaça Catalunya.” Mentida! Saps positivament que tot just acaba de tancar el portal de casa seva i que encara tardarà uns 20 minuts a arribar. O quan els esperes, per exemple a Palamós, et diuen: “Ja arribo, estic passant per Platja d'Aro.” Mentida un altre cop! En realitat ara circula per Llagostera i més val que vagis demanant el vi i els primers perquè si no se't vendran la taula reservada. Són els que quan arriben a lloc fan el ridícul mentre remuguen i es mostren estressats per la quantitat de trànsit, de com en són de lents els semàfors, de la manca de pàrquing a la zona o de les cues de la carretera. Es queixen i es fan els ofesos mentre tu, que ets ben educada i això de muntar números i començar la vetllada amb morros no et va, t'armes de paciència, somrius, col·loques l'impuntual a la casella que li toca i comences amb bona cara la cita professional o lúdica que havies programat.

Fan una ràbia...