Ca montes
Contra el capitalisme
Els nostres fills seran més pobres que nosaltres
M'ho va dir un vell liberal, fent una cara de resignació clarament dolguda: “Fins i tot jo em plantege si això té cap sentit.” “Això” era el sistema, per entendre'ns, i la confessió anava més enllà del que em va semblar digerible. Era fa uns mesos, just abans de les eleccions catalanes, i vaig pensar que si aquest estat d'ànim seguia avançant veuríem coses molt gruixudes. Les comencem a veure.
Aquest dimarts dos avis se suïcidaven a Cas Català, a Calvià. Els havia arribat una notificació de desnonament. Tots dos ho van parlar, van seure, van escriure una nota a la família i es van prendre tants barbitúrics com van saber. Els va trobar el seu fill.
Per a alguns això només és una anècdota. Però no ho és. Especialment perquè aquell mateix dia al Congrés espanyol es debatia la ILP contra els desnonaments i de tothom era conegut que no tiraria endavant perquè el PP s'hi oposava.
Finalment el PP es va haver de desdir –lamente dir-ho així, però segurament per les dues morts, també–. Es va haver de desdir i la va deixar passar, en un significatiu gest de derrota que no dissimula, tanmateix, la voluntat de manipular-la després, durant el tràmit parlamentari.
El sobtat canvi de posició és indicatiu d'alguna cosa. De quina? Segurament del fet que ja ni els vells liberals poden suportar aquest estat de coses. I que la indignació contra els financers i el seu capitalisme està arribant a nivells que ho fan perillar tot.
Des del cor de la Unió Europea s'han imposat pràctiques salvatges, inhumanes i injustificables contra la ciutadania. I tots, no uns pocs sinó tots, n'estem vivint les conseqüències en la nostra pell i en el nostre dia a dia. Som més pobres, i sabem que els nostres fills seran més pobres que nosaltres i viuran en un món més pobre que el nostre, amb la qual cosa la gran promesa del capitalisme cau feta miquetes.
El vell liberal m'ho va resumir així: “El capitalisme va triomfar perquè era més eficaç a l'hora de fer millor la vida de la gent, i si ja no és capaç de fer-ho, potser fins i tot jo hi estaré en contra.”
