No hem baixat la guàrdia

L'allau inacabable de casos de corrupció, sumats a una crisi que s'agreuja per una asfíxia financera premeditada ens pot fer creure que l'impuls sobiranista va perdent impuls amb cada nova imputació, amb cada nova retallada.

Tot plegat és part d'una estratègia molt ben dissenyada des de Madrid. Que s'imposi un objectiu de dèficit absurd i que no es transfereixin més de 8.000 milions d'euros que per llei corresponen a la Generalitat no són contingències provocades per la crisi. Que les forces de seguretat estatals i la justícia espanyola de sobte comencin a descobrir casos de corrupció a tort i a dret tampoc no és cap casualitat. L'objectiu és transmetre la sensació que amb la independència no solucionarem res, que ens espera un futur de pobresa i corrupció pitjor que l'espanyola.

No vull pas dir que tot sigui una campanya inventada i que a casa nostra no n'hi hagi, de corruptes. Déu me'n guard! Ans al contrari, l'existència real de la corrupció ha facilitat la feina a l'Estat, que coneixia els casos des de fa temps, però els desava al calaix a l'espera del moment oportú.

Tanmateix, l'objectiu no l'aconseguiran pas. El procés segueix la seva marxa i és inexorable, perquè el protagonista és el poble, no pas els partits, les patronals o els sindicats. El poble observa estupefacte l'espectacle de la corrupció i dels negociats polítics buits, però segueix endavant, amatent, i tornarà a demostrar la seva força quan calgui.

Us en posaré dos exemples. El primer: fa cinc dies vaig participar a un sopar popular anomenat Piulades a la Fresca. És un moviment espontani sorgit de la xarxa social Twitter que cada 11 de cada mes es reuneix en un poble diferent. Entre el centenar llarg d'assistents no hi vaig trobar crispació, ràbia o agror, només alegria, esperança, i la voluntat de no baixar la guàrdia perquè ningú no aigualeixi el somni.

El segon exemple: la campanya de micromecenatge impulsada per Isona Passola per finançar el seu projecte L'Endemà, un documental que supera l'etapa de la queixa i el greuge per proposar una visió del nou estat català que ens espera a la cantonada. Tenia 40 dies per recaptar 150.000 euros. Els va reunir en només 10 dies entre més de 3.000 mecenes.