L'Evangeli segons Quim Vallmajó

Josep Valls ha fet un lli­bre –Àfrica al cor– sobre Joa­quim Vall­majó, el mis­si­o­ner de Navata que va ser assas­si­nat a Ruanda fa dinou anys. Fri­gola va estu­diar al semi­nari quan molts de la seva gene­ració –com el mateix Valls– no van aca­bar de cape­llans, o bé ho van dei­xar córrer poc després, però és que Fri­gola no volia ser un capellà d'olla i major­doma: volia ser mis­si­o­ner. Valls recorda que la peripècia dels mis­si­o­ners, cone­guda per les car­tes i les foto­gra­fies arri­ba­des de ter­res llu­nya­nes del ter­cer món, enllu­er­nava els apre­nents de capellà; també molts dels que, sense haver estat al semi­nari, tenim al vol­tant de sei­xanta anys, recor­dem la fas­ci­nació que ens produïen les que de tant en tant el nos­tre mis­si­o­ner de capçalera envi­ava al capellà de la parròquia o al mes­tre; la ima­gi­nació infan­til moblava aquells retalls de bio­gra­fia amb exo­tis­mes, perills i heroïcitats. I Vall­majó va ser enviat a Ruanda i va fer cos­tat als des­val­guts, va mirar que pas­ses­sin el mínim de gana, que dor­mis­sin a cobert, que se'n moris­sin pocs per malal­tia, i es va enfron­tar als pode­ro­sos tot ple­gat fins a la mort... Aques­tes coses que va fer Vall­majó –o que van fer d'altres, com ara Joan Alzina– acor­dem d'accep­tar-les com a missió evan­ge­lit­za­dora, i així ho ha escrit Josep Valls, o els del GEES (Grup d'Empor­da­ne­sos i Empor­da­ne­ses per la Soli­da­ri­tat), etc. I d'evan­ge­lit­za­dor també se'n diu, posem, Rouco Varela o el secre­tari d'estat Ber­tone, per­so­nat­ges que en els esce­na­ris on es movien Vall­majó i Alsina hau­rien estat al cos­tat dels bot­xins o del silenci còmplice. Vall­majó i Rouco Varela evan­ge­lit­za­dors: això sí que és un mis­teri, oimés quan els catòlics en exer­cici ho accep­ten amb indolència. Però tor­nem al magnífic lli­bre de Josep Valls, un com­pendi de més de qua­tre-cen­tes pàgines que ens situa en el con­text ruandès i cen­tre­a­fricà, i més tard en el remolí de violència i mort de milers de ruan­de­sos. Ens dóna totes les dades biogràfiques que s'han pogut saber d'en Quim. Un capítol sen­cer és dedi­cat als Pares Blancs, els reli­gi­o­sos afri­ca­nis­tes que hi tre­ba­llen des de la segona mei­tat del segle XIX. L'obra reu­neix les dot­ze­nes de car­tes que Vall­majó va enviar a la família, als amics i les que ano­me­nen cir­cu­lars; hi ha tots els arti­cles que li han estat dedi­cats, sobre­tot arran de la incer­tesa de la seva mort el 1994, i també totes les entre­vis­tes que se li van fer, par­ti­cu­lar­ment quan venia a l'Empordà per repo­sar i veure la família. I l'impres­cin­di­ble últim capítol, el balanç per­so­nal i sen­tit de l'autor.