Violència o ‘fair play'?

Durant una etapa de la meva vida, vaig passar molts dissabtes en camps de futbol de diferents clubs, veient com la mainada practicava esport en equip. Suposadament, s'havien de transmetre uns valors als nens, no sé ben bé si són els que avui proclama el Barça. El cert és que, durant els anys en què el meu fill va jugar en les categories d'alevins, infantils i cadets, vaig ser testimoni de grans jornades d'esportivitat, però també de molts episodis tristos, per oblidar, amb algun pare insultant l'àrbitre, les criatures i fins i tot, en algunes ocasions, arribant a les mans. Lamentable, trist, llastimós. Són actituds que transmeten violència als joves. Aquesta agressivitat d'una part del públic embruta molts partits i es trasllada al terreny de joc. El cap de setmana passat un noi de Quart, de 16 anys, va acabar a urgències com a conseqüència d'un cop de puny d'un contrari durant un partit, i a València un altre jove de 17 que feia d'àrbitre va perdre el braç en ser agredit per un jugador. La responsabilitat és de tots plegats, però el futbol professional i el de les categories més altes hauria de ser exemple de joc net, equips i àrbitres haurien d'expulsar dels camps la brutalitat i la irracionalitat.