Fernández Díaz i els gais

Hi ha declaracions tan absurdes que no pagaria la pena redactar ni una línia a intentar rebatre-les si no fos que hi ha el perill, deixant-les passar, que l'audiència menys exigent les doni per bones. Bé, no parlo pas de l'obsessió del senyor Duran i Lleida per fer descarrilar el procés sobiranista sacsejant el tren des de dins, tot i que també estaria bé dedicar-li quatre paraules. Em refereixo a la ximpleria perbocada ahir al Vaticà pel senyor ministre de l'Interior dels espanyols, Jorge Fernández Díaz. El polític barceloní considera que la unió legal de parelles homosexuals no hauria de tenir la mateixa valoració que l'heterosexual perquè “no garanteix la pervivència de l'espècie”. Així, pel broc gros, les fot el senyor ministre, ignorant diverses consideracions sobre el tema que caldria tenir ben presents. La primera, que si algun perill amenaça avui la humanitat aquest és la superpoblació, o sigui que, vist des d'un punt de vista malthusià, l'homosexualitat encara resultarà ser un recurs natural de l'espècie per al control de la natalitat. La segona és que tothom sap, perquè ho veiem cada dia, i cada dia més, que senyors casats amb senyors, i senyores casades amb senyores poden formar, respectivament, famílies amb fills inclosos, gràcies a diverses tècniques i fórmules legals que els permeten tenir-los, fer-los tenir, o adoptar-los. I tercer, seguint al peu de la lletra les paraules del ministre, ja té nassos que la diatriba contra els gais l'etzibi des del Vaticà, l'estat amb l'índex de fecunditat més baix del planeta (ep, que se sàpiga), i envoltat d'individus que fan el vot específic de no contribuir a la pervivència de l'espècie.