Tarragona: més Rambla

Xops, que va ploure dia i nit. I amarats, a més, de legítima nostàlgia. De temps de Tabacalera i de La Llibreria de la Rambla i l'alternativa cultural de Tarragona (1968-1970). Presentació a càrrec de Josep Maria Muñoz i Lloret, digne director de L'Avenç digníssim i, a més, nét d'alcalde tarragoní republicà. Qui atiava tots els focs, i tots els calius: Ramon Marrugat Cuyàs, un penedesenc que havia estat el llibreter de referència i que ara s'ha capbussat en els secrets de la filologia, aplicada als fragments, encara vius, de la seva petita pàtria. Ep! Un llibreter que, en temps de Congrés de Cultura Catalana, que tenia ben poc a veure amb les tertúlies dels savis de Vilatrista perquè la seva era una voluntat programàtica, de reconstrucció nacional, ja assistia al Congrés de Professionals Llibreters dels Països Catalans a Calella.

La dècada dels 60 –i bastaria dir: això és així perquè va dir-ho Joaquim Molas– va ser prodigiosa per a un petit país vençut, segrestat, humiliat, odiat amb ferotgia pels poders franquistes (que em temo que van marcar un estil que encara els funciona, als actuals ministres de l'España de charanga y pandereta). La podrem recordar, si el ministre Wert no ho prohibeix, com la dècada del llibre en català. I de tot allò que potenciava que el català, llengua prohibida per als usos oficials, comencés a ser una llengua escoltada. Llibres i Nova Cançó s'agermanaven. Van ser moltes les eines de la revifada: des d'editorials com ara Estela, Nova Terra, Pòrtic, Selecta i, sobretot, Edicions 62, sense oblidar EDIMA, que demostrava que els catalans d'aleshores eren de veritat internacionalistes, sense complexos. Doncs bé: va haver-hi feina excel·lent de bibliotecàries arreu del país. I d'arxiveres i arxivers. I centres d'estudis comarcals. I ateneus. Se m'acaba l'espai. Recomano, però, la lectura d'aquest llibre, possible gràcies al Centre d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver. Hi desfilen, entre els que ja no hi són: Joan Fuster, Ovidi Montllor, Maria Aurèlia Capmany, Hernández Pijuan, Ramon Comas i Maduell. Ho confesso: em posaré, tot seguit, a llegir Artur Bladé, com ho he fet amb Pin i Soler o Rovira i Virgili. I això que a Tarragona, dijous, plovia de valent.