Ca montes
Prohibit pensar
Tots els pobles és normal que siguen consultats sobre el seu destí
És inaudit que hagen fet fora el fiscal general de Catalunya per haver expressat una opinió personal, raonada i poc contundent, sense cap valor jurídic ni repercussió pràctica. Ell només va dir, a preguntes d'un entrevistador, el que pensava sobre que els ciutadans foren cridats a consulta. Però la reacció ha estat fulminar-lo.
És cert que el ministeri fiscal té una dependència orgànica del govern i no del poder judicial, però això en cap cas justifica ni pot explicar una reacció tan irada i fora de lloc. Sobretot si tenim en compte la laxitud amb la qual el govern ha deixat opinar altres fiscals sobre els temes més variats. Resulta evident que l'aparatositat de la reacció del govern espanyol només amaga una obsessió: tapar la via d'aigua democràtica que el sobiranisme català ha sabut obrir.
Perquè un dels grans èxits de l'independentisme català ha estat el de plantejar sempre i en tot moment el combat per la república com un combat per la democràcia. Situar sempre la qüestió en termes de majories i minories i amb les urnes com a mètode únic de resolució de la discrepància. Tesi contra la qual és molt difícil argumentar amb l'essencialisme, amb aquest valor superior a la democràcia que seria la pàtria segons les recents declaracions d'un comandament militar, que per cert no ha estat represaliat per haver expressat aquesta opinió –i ho dic només a efectes de contrast.
La dificultat de combatre el discurs radicalment democràtic del sobiranisme ha començat així a obrir escletxes dins l'estat. Mínimes, de moment. Però molt notables. Qualsevol persona acostumada a les regles de la democràcia no pot opinar de manera molt diferent de com opinava el fiscal superior de Catalunya, perquè és evident que tots els pobles és normal que siguen consultats sobre el seu destí i perquè és natural que si un conjunt de ciutadans expressa de forma raonada i majoritària qualsevol proposta el deure de l'administració és escoltar-la i debatre-la, per més que no vulga acceptar-la. Però contra això Espanya sembla disposada a enarborar el ‘prohibit pensar'.
