De conya, senyor alcalde

He posat el meu cotxe, un Touareg D 225 AUT a la venda perquè ara, amb les cames que m'han perdut la lleugeresa i la meva esposa també amb mancances, posades en evidència en pujar i baixar, necessitem un vehicle amb ascensor. El petit Hyundai d'ella, vermell com cirera madura, ens treu de conflictes. Ella, jo, la cadira de rodes, el caminador i les bosses, encara deixen lloc per a l'assistenta. Amb ell he descobert la importància de la targeta de minusvàlid. L'anomenem Papitu. A ell li agrada.

La setmana passada en vaig fer una com un cove! A La Mercè hi havia a les vuit del vespre un acte interessant. Vaig donar la volta pel Portal Nou: ni un forat! A la plaça de Catalunya, replè. L'institut i la pujada: abarrotat. Era fosc, plovinejava i ja m'entornava cap a casa, quan vaig pensar-hi: al darrere del Jardí de la Infància hi ha la petita placeta del General Marvà. Em digué: “Papitu: aquí no destorbes ningú aparcant-hi a aquesta hora. Sols és falta de civisme, la qual cosa comparada amb el que s'està descobrint arreu...” Portava la cadira de rodes i l'acreditació i, en un racó discret, vaig deixar-lo. En acabar la sessió, dos papers amb missatge al parabrisa del cotxe clamaven al cel. A l'un hi deia: “Aquí no es pot aparcar. Avisem la grua.” L'altre era patètic. “Ha aparcat sobre la pilona i no hem pogut accedir al nostre garatge amb gual.” Llamp del cel! El Papitu em mirava avergonyit! No he pogut esbrinar els perjudicats, per disculpar-me. De pas al Maria Gay ho recordaré penedit. Estiguin segurs que no veuran mai més el vehicle a la plaça: avui, dia 6, ha quedat destrossat en un accident de circulació. El Papitu ha mort!

A les dotze del matí he decidit anar a posar benzina al carrer de Barcelona. Circulant pel lateral en direcció a Girona, al carrer del Riu Cardoner, he intentat travessar i he mirat a ambdós costats. De la ciutat no en venia cap i de cara al centre, un furgó, però he cregut que tenia temps de passar. He amidat malament i m'ha vingut a sobre en pocs segons. El fet que la carretera fos molla potser m'ha salvat la vida. Ha topat amb la roda i la porta esquerra del darrere; he fet unes quantes voltes patinant i he anat a parar a sobre la vorera contrària. El xoc ha estat molt violent i el Papitu ha quedat destrossat: dubto que se'n surti. A mi el cinturó m'ha salvat. L'altre conductor n'ha sortit il·lès. He tingut sort de trobar-me amb una persona atenta i educada. Amb 67 anys de conducció, deixant a banda ratllades i retrovisors, és el meu segon accident. Tot i no estar-hi bregat, no he perdut el nord i he procurat estar a l'altura de les circumstàncies. Avisats, han acudit dos municipals que han estat providencials. S'han fet càrrec de la situació, han ordenat el trànsit, la grua, els curiosos, i han aconsellat el que calia fer. Més que una demostració d'autoritat, l'han fet d'assistència, educació i ordre. Si tots ho fan així, de conya, senyor alcalde, de conya!