Virus

Estar malalt pot servir per tenir les idees ben sanes. Ho podem dir els que aquest hivern hem patit la tortura d'un allargassat constipat víric amb tos tossuda i un esquinç toràcic de propina. Almenys la malaltia ens ha ajudat a comprovar fins a quin punt és mentida que les retallades en la sanitat pública no perjudiquen la nostra salut, en contra del que presumeixen els polítics que les impulsen. D'entrada, nosaltres mateixos hi contribuïm perquè, conscients que hi ha molts virus escampats i cada vegada menys recursos per combatre'ls, tardem a acudir al metge i quan ho fem l'infermetat s'ha apoderat de tal manera del nostre cos i la nostra ment que el tractament resulta més car i complicat del que hauria estat de bon principi. Mentrestant, als farmacèutics la feina se'ls multiplica i tot sovint, com que els metges de capçalera no donen a l'abast, els toca substituir-los amb savis consells i, si cal, xarops més eficaços dels que t'han receptat. La veritat és que per més fe que hi vulguis posar, cada vegada costa més de creure els governants quan asseguren que amb la salut no s'hi juga. Sobretot veient exemples com el del procés de privatització de l'ABS de l'Escala, en el qual es pretén premiar un gestor privat sense tenir en compte per a res l'experiència que acredita el consorci públic que fins ara se'n cuidava.

El conseller Boi Ruiz explicava en una entrevista recent publicada en aquest diari que no existeix cap agenda oculta per desmantellar la sanitat pública. Ho deia amb contundència, però quan a continuació se li preguntava per la privatització de l'ABS de l'Escala, responia amb un engargussament més complicat d'entendre que la Maria Dolores de Cospedal exposant la rescissió de contracte amb Bárcenas.