‘Crash'
L'any 2004, una pel·lícula de Paul Haggis il·lustrava els efectes col·laterals i molts cops indesitjats que poden tenir la dita casualitat, els errors comesos i fins i tot la millor de les intencions posada en els nostres actes. Avui dia a això se li diu “efecte papallona”, però més aviat hauríem de conèixer-lo per la seva tradicional formulació com a efecte bumerang, vistos els letals efectes que el poden acompanyar quan torna.
Exemples de col·lisió en cadena a partir del que semblava tenir una bona intenció d'arrel farceixen els diaris en el moment present; encara no és temps per saber l'abast del forat que hem produït en les nostres llibertats com a conseqüència d'un ciberespai on tot es pot col·locar: hem donat la mateixa credibilitat a l'infundi i a la informació veraç i hem condemnat fins i tot abans de la imputació, pensant que era de franc; però en la mateixa comanda venia la mort del nostre honor i de la nostra intimitat, i de retruc potser també la de persones innocents que res tenen a veure amb la causa general de tothom contra tothom accelerada dia a dia. Els temps convulsos que viu l'Església catòlica són resultat del fet que un papa hagi volgut fer net i demanar perdó, perquè fer-ho significava acceptar que la brutícia existia i no tothom està disposat a resignar-se amb el perdó vol també la venjança contra la institució, si és que hi té comptes pendents. Té conseqüències imprevisibles la baralla entre Gómez Bermúdez i el fiscal general de l'Estat entorn de qui ha de ser competent per conèixer de la querella d'IU contra Bárcenas, i més encara el tractament mediàtic apriorístic que se'n fa, però per començar totes dues coses justifiquen el descrèdit que han conreat jutges i periodistes entre la gent, segons el CIS. I no sabem qui estarà disposat a pagar una multa o obeir un agent de la seguretat, quan veiem que la corrupció política s'estén i que els mateixos polítics s'enreden en un debat sobre la professionalitat de la policia.
Aquests són coneguts i parteixen d'irregularitats, i fins i tot delictes, però en algunes notícies suposadament felices també s'hi amaguen efectes que, si fossin coneguts, desactivarien més d'una iniciativa. Per exemple, instar una querella contra un banc dels que van participar activament en el tema de les participacions preferents potser posarà contra les cordes alguns dels responsables, però les persones individuals el que volen és recuperar els seus diners, i per això és molt més efectiu i directe una demanda civil que, oh desgràcia!, queda sempre paralitzada quan sobre el mateix tema es posa en marxa la justícia penal. Totes les associacions de damnificats que a hores d'ara albiren una esperança de recuperar el que és seu poden veure demorades les seves expectatives durant anys.
Però si ha algun efecte bumerang de notícia aparentment positiva que pot anar més enllà del previsible és el de les “clàusules abusives” que han estat retretes a la legislació hipotecària espanyola per una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Si un es troba a punt de ser desnonat i al·legant que la seva hipoteca té una clàusula abusiva pot paralitzar el procediment ni que sigui uns mesos, no ho farà? Si un signa un contracte d'adhesió, sigui d'assegurança, d'hipoteca o de crèdit, no accepta el fur que més li convé a l'altra part? Si el creditor hipotecari sap que un llogater del deutor paralitzaria qualsevol desnonament, li deixarà per contracte que es posi dins de l'habitatge? I no ho farà el deutor justament pel mateix motiu, si li ho permeten?
Sabem que en qüestions com limitar els interessos de demora o la maleïda clàusula-sòl s'arribarà a un acord entre banc i polítics, perquè ja ara els jutges han sentenciat la il·licitud de la usura o de blindar-se sols el banc quan balla el preu del diner. Però la resta, si es volgués imposar per llei, ja sabem què significa: no més hipoteques, o major preu pel diner, o situacions injustes en la comparació amb l'enorme mercat hipotecari ja existent sobre el qual, per impossibilitat constitucional, la major part d'això de què parlem no pot tenir un efecte retroactiu.
Això a banda que el tribunal europeu sols s'ha tret un mort de sobre, perquè no aclareix on s'acaba la normalitat i comença l'abús. Ningú vol ser impopular amb la que ens cau; però poques solucions s'ofereixen que, analitzades amb detall, no comportin, amb la mateixa injustícia que es vol eliminar, un indesitjable efecte bumerang.
