Líders amb peus de fang

En qüestió de pocs dies, s'han produït una sèrie d'esdeveniments que han modificat lideratges en àmbits diversos i de desigual importància. En primer lloc, l'elecció del papa Francesc com a successor a la seu romana de Pere i al capdavant de l'Església catòlica que influeix poderosament i doctrinalment en uns països que sumen 1.300 milions d'habitants i de potencials fidels. L'entronització del primer pontífex procedent de l'hemisferi sud i de l'Amèrica Llatina arriba després d'uns problemes d'abusos sexuals i pedofília i de blanqueig de diners o gestió irregular de l'IOR (Institut de les Obres de la Religió) abans i també durant la direcció del prof. Gotti Tedeschi que ha estat, des de fa 20 anys, el delegat del Banc de Santander a Itàlia. Tinguem present que, a més de tenir entitats financeres, el Vaticà és reconegut com un Estat amb veu a l'ONU i que, si fa les reformes necessàries, pot desenvolupar activitats d'economia moderna. Si amb un papa polonès es van poder canviar les relacions est-oest, ara un d'argentí podria marcar un gran canvi de les relacions nord-sud. De moment, tothom sembla satisfet de la designació tot i que els activistes dels drets humans diuen que ser amic dels pobres com el poverello d'Assisi no pot consistir únicament a rentar els peus d'un malalt de sida i limitar-se a predicar amb l'exemple gestual dels casos individuals. I és que, tal com ha recordat el comentarista Chistopher Caldwell, és més fàcil sentir un arbre quan cau que sentir créixer un bosc. La dificultat de l'Església és la ràpida secularització del món. En qualsevol cas, la humilitat del papa jesuïta serà una font d'inspiració per a molta gent encara que per a alguns es presenti com una amenaça. El nou estil toparà, doncs, probablement amb l'immobilisme dels sectors més reaccionaris de la Cúria. El papa Francesc accentuarà previsiblement l'espiritualitat, conscient que el lideratge no ha de ser necessàriament individual, perquè correspon a la pròpia religió. Per això, les primeres paraules que va pronunciar eren “buona sera”.

Un altre colossal col·lectiu de similar importància numèrica també acaba de canviar el líder. Després de quatre generacions de poder, ara ha pres possessió el nou primer ministre Li Keqiang, que s'ha compromès a retallar el poder i la despesa dels buròcrates en un sorprenent exercici d'autolimitació del govern per la via contrària a la recentralització del govern Rajoy. El compromís xinès és de suprimir el 66% dels temes que actualment necessiten aprovació del govern central. Retallarà també les compres del govern central que del 2002 al 2011 s'havien multiplicat per 10. Segons Li, és més fàcil arribar a l'ànima de la gent que no pas tocar els interessos creats. D'entrada, caldrà agafar per les banyes el gegantí ministeri de ferrocarrils, amb 2.100.000 treballadors i una bogeria d'alta velocitat encara més bestial que la de Renfe i el Ministeri de Foment, a Espanya. La consigna és la de govern frugal i transparent, línia que ha corroborat el president Xi Jinping.

Un tercer número 1 que necessita readaptar-se és l'home més ric del món, el mexicà Carlos Slim, que tenia un 2% de Criteria, després CaixaBank, contra deu vegades més de percentatge de La Caixa de Pandora per a la Vellesa i d'Estalvis a la seva matriu asteca (Inbursa). La seva empresa América Móvil no acaba d'experimentar el creixement previst en la facturació per client. És cert que els ingressos creixen en comparació favorable en relació amb d'altres empreses de dimensió semblant, però hi ha tres elements de risc en aquesta història d'èxit. El primer, que a l'últim trimestre de l'any passat els beneficis van caure un 8% en relació amb l'exercici anterior. El segon, que a Mèxic, on obté la meitat dels seus resultats, hi ha una gran preocupació pel projecte de garantir la competència. El nou president del país i l'oposició estan d'acord a regular aquesta matèria en què l'empresa de Slim té el 70% del mercat, Telefónica d'Espanya, el 20%, i la resta és d'Insacell, Televisa (Azcárraga) i TV Azteca. Els més petits tenen excel·lents relacions amb el poder polític i, naturalment, defensa de la competència vol dir forçosament més equilibri de forces. El “Pacte per Mèxic” del president Peña amb tots els partits significa òbviament més regulació i menys concentració. Pel que sembla, el propòsit no és subhastar la xarxa sense fils al millor postor, sinó quedar-se-la i llogar-la als usuaris. A Colombià, on té el 15% del benefici, també estan dissenyant una regulació asimètrica. Finalment, el tercer motiu de preocupació és l'error comès en la compra d'un 28% de la KPN holandesa i un 24% de la Telekom d'Àustria, una operació que ha acabat amb unes pèrdues de més de 2.000 M€. Toca, doncs, un compàs d'espera per veure-les venir, perquè la situació no té gaires alternatives de fàcil aplicació.

En d'altres latituds, els líders tenen problemes d'una altra naturalesa. Deu ser que l'alcaldessa de Madrid té una bola de cristall? Perquè, si no, no s'entén que un Ajuntament amb un deute de 7.500 M€ es reivindiqui per fer les despeses d'uns Jocs Olímpics, mentre que a les autonomies treballadores, creadores de riquesa, exportadores i amb impostos alts i retorns abusivament insuficients per culpa d'un dèficit fiscal d'asfíxia financera premeditada des de la capital, no se'ls pagaran els trasplantaments d'òrgans igual com ja no se'ls paga la farmàcia. És que s'han begut l'enteniment? Potser és la influència de Bernie Ecclestone, patró de la Fórmula I de curses d'automòbils, soci del gendre de J.M. Aznar, Alejandro Agag, en la compra i venda del club de futbol Queen's Park Rangers i també del fill del Gaddafi en un negoci de caceres de volàtils. El Sr. Bernie va donar uns bons milions d'euros a un director de banc de Munic per motivar-lo a aconseguir que el fons d'inversió CVC comprés el circ de la F-1 i el banquer ja és a la presó. Es veu que allà com aquí no s'aplica la llei de Mahoma que diu que “es igual el que da que el que toma”. De moment, però, sembla que Ecclestone ha fet una oferta de participació en els beneficis als patrocinadors i que la festa continua. I, més número 1, la Malkin Holdings intenta vendre l'Empire State Building de N.Y. I Macau ha superat Las Vegas en volum de joc. En fi, si fos astròleg els recomanaria no confiar en l'aparença dels lideratges excessius.