Indecent

Una de les definicions que hi ha en el diccionari de la paraula indecència diu que s'aplica aquest adjectiu a la persona que es comporta d'una manera contrària a la justícia, la veritat i l'honor. També s'associa, de manera indissoluble, a la manca d'honradesa i a la relació amb un fet vergonyós.

Bé, dit això, dono per fet, no fos cas que algú pensés que l'incloc dins d'un grup al qual no pertany, que molts de vostès no deuen formar part dels 2,3 milions de persones de l'Estat que, de mitjana, veuen el programa líder d'audiència dels vespres del cap de setmana: Salvame de Luxe.

Sembla que a Catalunya (tot i que a alguns pot no agradar-los) aquest espai té un públic fidel i entregat que va creixent de manera continguda però progressiva.

Sense saber molt bé com, divendres passat els de casa ens vàrem trobar conscientment (dir una altra cosa seria mentida) enganxats a l'espectacle grotesc que ens oferia Tele 5, i, per tant, vàrem contribuir a augmentar les dades de seguiment de l'esmentat nyap.

El retrat de les persones entrevistades i/o periodistes que hi surten és escandalós i et deixa esparverat: tertulians que, en nom de la necessitat de transmetre informació, s'ho carreguen tot i no tenen cap escrúpol a l'hora de parlar de la vida privada d'altres de manera impune; persones que han comercialitzat des de sempre, buscant protagonisme i fama barata, el fet de ser dona o marit de, mare o fill de... i que, quan no els agrada el que diuen d'ells o quan les seves intimitats més secretes surten a la llum sense el seu permís, s'escandalitzen, criden i s'enfaden com energúmens.

Precisament pel que representa de capacitat de corrompre la informació, de maniqueisme personal i de voluntat transgressora de l'ètica i la moral periodística , sota una aparença de recerca contrastada, jo recomanaria que tothom ho veiés alguna vegada. Tot i que els ben asseguro que s'ha de fer un exercici d'autocontrol i d'humilitat important davant l'evidència que si té èxit és perquè a moltes i moltes persones (tan llestes i sàvies com nosaltres) els agrada. La representació és escandalosa, patètica i sòrdida, però enganxa.

La barbaritat de les coses que s'hi senten és de tal magnitud i d'una amoralitat tan enorme que fa que superi totes les expectatives que podries tenir de conèixer les grolleries, vulgaritats i despropòsits dels personatges que hi surten. Si la definició del principi d'aquest article és certa, jo no en tinc cap dubte: Salvame de Luxe és indecent.