Nosaltres, la majoria
Ens ha costat dècades de remar incansablement, hem tardat més del que els més impacients haurien volgut, però finalment hem arribat allà on desitjàvem: som majoria, els que volem un estat propi per a Catalunya som majoria per obtenir el nostre anhel nacional més gran. Aquesta és la primera victòria, la de les conviccions i la de les raons, la ideològica, la d'haver sabut escampar la llavor, la d'haver sembrat amb perseverança i criteri, la d'haver persistit. I bé, potser caldrà més temps del que voldríem; alguns creuen que encara queda una eternitat o que no guanyarem mai; d'altres pensen que en un tres i no res la victòria serà assolida. Certament, no ho sabem. L'únic que ja tenim ben clar, perquè la majoria social es fa evident arreu, és que som més i que depèn de nosaltres, de la nostra audàcia.
Ara, hem de fer entendre que serem una majoria tranquil·la, evidentment democràtica i respectuosa, perquè només així és com podem garantir un demà més digne. Hem de ser una majoria càlida i convençuda, amb la mà oberta als que no en formen part, amb els que pensen diferent. I hi hem de posar l'empenta, el seny i la rauxa, per consolidar i fer més gran el que hem creat: actualment, som un conjunt transversal com també ho és el país, parlem desenes de llengües distintes, tenim diferents confessions o cap, aficions diverses, gustos dispars; en fi, com tot col·lectiu immens, com tot conjunt gegantí, som un arc de Sant Martí, i aquesta pluralitat és la nostra força.
Ara, hem de fer que aquesta majoria sigui sòlida, convertir-la en una majoria de fons, consistent, impertorbable, que no depengui d'una conjuntura, sinó arrelar-la fortament. I és que tenim el repte d'esdevenir protagonistes, de fer avançar el nostre Parlament al moment més brillant de la nostra història. Nosaltres, la majoria tenim la gran oportunitat d'afermar l'èpica però també serena manifestació de l'11 de setembre a Barcelona. La situació actual, consolidar i si es pot eixamplar aquesta majoria social, ha de fer que no tornem a estar enfadats, tristos o desesperats, ni tampoc melancòlics, ni amb un romanticisme tronat, ni reclamant allò que sabem que mai tindrem. Ara ja podem expressar-nos amb alegria, amb un somriure d'orella a orella, perquè som més dels que hem estat mai, perquè som suficients per atènyer el nostre objectiu, perquè tenim les conviccions i els arguments per seguir sumant desenes de milers de ciutadans, perquè podem bastir un futur millor per a la propera generació de catalans i dignificar les anteriors.
Sí, és el moment de ser forts, és el moment, precisament per les dificultats que patim, de transmetre coratge als nostres representants polítics, d'animar-los, de mirar-los de fit a fit i fer-los entendre que no només volem ser lliures, sinó que ho necessitem. Els hem d'acompanyar en aquest acte de sobirania que hauran de dur a terme, i és bo que sàpiguen que hi som i que hi serem, que no els deixarem sols, que junts som invencibles, que guanyarem.
