Opinió

Sense responsables

L'holandès Dijsselbloem i els seus col·legues De Guindos, Moscovici i Schauble haurien de demanar perdó

Qui la fa, la paga. La idea que els bancs i els estats no poden fer fallida i que, per tant, han de ser res­ca­tats amb diners públics està tenint uns efec­tes total­ment inde­sit­jats de mitjà i llarg ter­mini. Si el 2008 calia evi­tar la cai­guda de les enti­tats finan­ce­res con­si­de­ra­des sistèmiques (i així es va injec­tar diners als bancs als Estats Units, la Gran Bre­ta­nya, Ale­ma­nya, etc.), des del 2010 la zona euro ha de res­ca­tar eco­no­mies sen­ce­res que han cai­gut en l'abisme en part per la mala praxi dels seus gover­nants, en part perquè les admi­nis­tra­ci­ons van que­dar des­ca­pi­ta­lit­za­des per les aju­des als sec­tors pri­vats en fallida. Amb l'agreu­jant –a la zona euro– que no tenim un govern únic, sinó una mena d'asso­ci­ació inter­go­ver­na­men­tal en què la sobi­ra­nia per esta­blir regu­la­ci­ons bancàries, mer­cats labo­rals i fis­ca­li­tat con­ti­nua en mans dels estats. Però els diners neces­sa­ris per als res­cats s'han d'acor­dar entre els 17 mem­bres de la moneda única. I aquesta presa de deci­si­ons asimètrica és la que pro­voca que, en un moment en què cal assu­mir els cos­tos dolo­ro­sos de la crisi, la situ­ació sigui encara pit­jor. Els meca­nis­mes de soli­da­ri­tat entre països no estan esta­blerts en cap trac­tat euro­peu, ni hi ha un manual únic per res­ca­tar estats en fallida perquè es pugui apli­car en cada cas. Sí, a Was­hing­ton i a Lon­dres estan fent front a emergències simi­lars a les de la zona euro (ahir mateix el Banc d'Angla­terra va anun­ciar que neces­sita un capi­tal addi­ci­o­nal de 29.500 mili­ons d'euros per refi­nançar els bancs atesa la llar­gada excep­ci­o­nal de la crisi). Però la diferència és que els mer­cats –i la ciu­ta­da­nia– tenen con­fiança que els nord-ame­ri­cans i els britànics se'n sor­ti­ran. Per la seva for­ta­lesa pro­duc­tiva i perquè tenen els meca­nis­mes públics ade­quats per res­pon­sa­bi­lit­zar-se de la situ­ació. A la zona euro, no hi ha res­pon­sa­bles.

Els governs que han por­tat els seus països a la fallida han per­dut lògica­ment les elec­ci­ons (però en plena crisi, han estat escom­brats per les urnes tant els que van pren­dre deci­si­ons errònies com els que estan inten­tant sor­tir-ne amb mesu­res necessària­ment impo­pu­lars). Però ni José Luis Rodríguez Zapa­tero, ni Sil­vio Ber­lus­coni, ni l'irlandès Brian Cowen ni el por­tuguès José Sócra­tes... cap d'ells no ha assu­mit cap res­pon­sa­bi­li­tat. Ells van fer tram­pes. Van ama­gar la rea­li­tat. Van empit­jo­rar la situ­ació. Van allar­gar el sofri­ment. I ara, des dels governs s'asse­nyala com a cul­pa­ble la falta de soli­da­ri­tat dels països del nord (o de la resta de països del sud: Espa­nya també ha par­ti­ci­pat amb fons als res­cats de Grècia, Irlanda i Por­tu­gal, i ho farà a Xipre). Ara, també des de la direcció de la zona euro també s'estan come­tent errors. És lògic que a mesura que aug­men­ten els res­cats, es bus­quin noves fórmu­les que s'ajus­tin a la situ­ació de cada país. Per Xipre, amb un sis­tema ban­cari hiper­tro­fiat i un govern que no vol apu­jar els impos­tos, s'ha pac­tat un res­cat con­di­ci­o­nat al fet que paguin els plats tren­cats els acci­o­nis­tes, inver­sors i estal­vi­a­dors de més de 100.000 euros dels bancs que no s'han sabut ges­ti­o­nar bé. Pos­si­ble­ment, és la fórmula menys dolenta. És també la més justa, ja que esta­bleix un vin­cle rao­na­ble entre els cau­sants del des­as­tre i els que hau­ran de pagar per sor­tir-ne. Ara bé, el caos que ha seguit la reunió de l'Euro­grup de la mati­nada del 16 de març té uns altres cul­pa­bles. Els 17 minis­tres d'Eco­no­mia han por­tat gai­rebé al col·lapse –nova­ment– la moneda única. L'holandès Jeroen Dijs­sel­bloem i els seus col·legues De Guin­dos, Mos­co­vici i Schau­ble tenen res­pon­sa­bi­li­tat per les tur­bulències dels mer­cats dels últims dies i per l'enèsim atac a la con­fiança de la zona euro. Almenys, hau­rien de dema­nar perdó.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.