Opinió

Ara torno

Temps de contrastos

Quan em poso a escriure aquest article va fent aquest temps que ara fa sol, ara s'ennuvola i més tard potser plourà i després tornarà a lluir un sol radiant. I em sembla ben bé que aquesta és la mena de temps que acompanya la Setmana Santa i que en certa manera la defineix: una època de contrastos. El trànsit entre la cruesa de l'hivern i l'amabilitat de la primavera. La tradició i la modernitat. En pocs dies es concentren realitats i activitats radicalment allunyades. La mateixa essència religiosa de la Setmana Santa és així: ens posa davant la passió i mort de Jesucrist i tot seguit davant la seva resurrecció i glòria.

Segurament no hi ha cap altra època de l'any, fins i tot al marge de la fe religiosa, que ens exposi l'existència d'una manera tan contrastada. Des dels que viuen aquests dies amb el fervor religiós més profund, participant en les cerimònies religioses i tradicionals amb devoció intensa, fins als que viuen aquests dies com l'oportunitat d'anar a llocs lluny de la quotidianitat. I això no vol dir que el món es divideixi entre uns i altres. Tots som capaços de conviure amb aquests contrastos.

Fins i tot l'actualitat a vegades se'ns presenta d'una manera que ratifica que aquests són dies de contrastos radicals. I si no és així, també ens ho podem fer venir bé. O no creieu que hi pot haver més contrast entre el que passa aquests dies al Vaticà del nou papa Francesc i les notícies que ens arriben de la Corea del Nord del nou dictador Kim Jong-un? Les mostres d'humilitat, humanitat i amor que intenta transmetre el nou papa, contraposades a l'egolatria, la bel·ligerància i l'odi que emanen del nou sàtrapa coreà. És probable que uns fets i els altres no vagin més enllà de la sincronia de contrastos pròpia d'aquests dies. És molt possible que la realitat aviat temperi, lamentablement, els signes de canvi profund en l'Església cristiana i amanseixi, afortunadament, la fera coreana. La Setmana Santa aviat s'acaba, avui mateix si estan llegint això. Tornarà l'estabilitat meteorològica, tornarem tots a la quotidianitat, viurem més o menys intensament. I els signes de canvi ens semblaran més relatius. O no. Perquè una cosa és jugar a fer un article i una altra la imprevisibilitat de la vida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.