Víctimes ingrates

Manuel Carrasco i Formiguera, líder històric d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC), fou afusellat en el penal de Burgos el 9 d'abril de 1938. Demà es compliran, doncs, setanta-cinc anys de la seva immolació. Havia estat condemnat a mort per un consell de guerra sumaríssim. Franco ordenà la seva execució. No va atendre les peticions de clemència que li arribaren des del mateix Vaticà.

Carrasco i Formiguera era un polític de sòlides conviccions catalanistes (conseller en el primer govern de Macià) i republicanes (signà el Pacte de Sant Sebastià), i de fermes conviccions religioses. Tot i la seva lleialtat a la República fou perseguit a la Catalunya revolucionària. Tot i la seva condició cristiana fou executat a l'Espanya nacionalcatolicista.

Els franquistes el feren presoner quan viatjava en un mercant amb la seva família per refugiar-se en el País Basc. Fugia d'uns i altres. El seu sacrifici és un exemple de paradoxa fatal. És el destí ineludible dels qui es mantenen fidels a la seva consciència quan es troben entre dos focs hostils.

És el mateix fat que en aquella mateixa guerra va empènyer fins a la mort el comunista Andreu Nin, líder del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM). Fou eliminat per l'aparell estalinista que controlava Catalunya des dels Fets de Maig, però també ho hauria fet l'aparell franquista en cas de tenir-lo al seu abast.

Els periodistes també tenim màrtirs de les contradiccions d'aquells temps cruels. Un any després de la mort de Carrasco i Formiguera, Carles Rahola era afusellat per franquistes a Girona, acusat d'escriure articles a favor de la pau i la democràcia. Tres anys abans, Josep Maria Planes era abatut per faistes a l'Arrabassada, perseguit per escriure articles en contra de la violència anarquista.

Tots ells són doblement víctimes: ho foren en el moment del sacrifici i ho han estat en els moments del record. Ningú gosa fer-se'ls seus del tot. No fos cas que es molestessin massa els altres. Reivindiquem-los, doncs, sense por, des del compromís amb la llibertat, la veritat i la justícia.