L'altre príncep

Ja sé, de sempre, que la Pilar i en Josep Maria estan a l'aguait de tot el que passa per aquí i més enllà, en relació amb el seu Museu del Joguet de Figueres. Una vegada més ho demostraven aquest passat 6 d'abril quan, abans de començar l'acte dedicat a El Petit Príncep d'Antoine de Saint-Exupéry, en Josep Maria deia textualment: “El 6 d'abril de 1943, o sigui que avui fa exactament setanta anys, va sortir la primera edició d'El Petit Príncep, i és per això que estem aquí tots, per parlar-ne una mica.”

Hi hagué una multilectura del pròleg d'aquest llibre, amb 27 lectors, que ho feren en xinès, braille, àrab, basc, llatí, grec, polonès, suahili, armeni, rus, anglès, francès, etc., i s'hi ha dedicat una exposició a la sala oberta del museu, on es poden veure cent trenta edicions d'El Petit Príncep d'Antoine de Saint-Exupéry, que ha estat traduït a 238 llengües i dialectes.

En la forma, el llibre pertany a aquesta mena d'històries de ficció que ens expliquen viatges fantàstics i que, avançant-se en el temps, busquen esbrinar el misteri de les estrelles i dels planetes. Els representants francesos més coneguts d'aquest gènere literari potser són Savinien Cyrano de Bergerac (Història còmica dels Estats i Imperis de la Lluna), Voltaire (Micromegas) i Jules Verne, que en les seves novel·les ens vénen a dir que els motius que empenyen l'home a deixar la seva terra són la set i les ganes de saber-ho tot, el desig de resoldre els enigmes de l'univers. Però vet aquí que el Petit Príncep se'n va del seu asteroide perquè té “dificultats amb una flor”. I no és ni un explorador, ni un savi, ni un aventurer el qui marxa a descobrir el món: és un nen, un nyec.

En una Lettre au Général X, l'autor d'El Petit Príncep escriu que la seva generació li produeix tristesa, està buida de tota substància humana, i que odia la seva època amb totes les forces, perquè l'home hi mor de set. Tindria grans temes avui i aquí, per descomptat. Trobo que està bé parlar de tot això precisament avui 14 d'abril que, dia per dia també, és l'aniversari de la Segona República nostrada.

Els francesos, en el seu afany d'abreviar-ho tot, a Saint-Exupéry li diuen Sentèx, i així ho feia un famós presentador de TF1, l'àvia del qual –explicava– era molt amiga de Consuelo Suncin, l'esposa de l'autor d'El Petit Príncep. Sentèx em sonà a marca de rentavidres o de preservatiu, no sabria què dir-hi.