Una biblioteca ideal

Un amic em deia l'altre dia que per Sant Jordi es publiquen tants de llibres que ell ja sap quins no comprarà. Com que el meu amic és escriptor vostès poden pensar que ja hem topat amb un perepunyetes irritat per l'abundància de llibres de cuiners, cantants, esportistes, pares d'esportistes i llibres d'oportunitat en general. Potser sí que ho deia amb un punt d'amargor, perquè entre aquests llibres d'oportunitat n'hi ha molts d'oportunistes i per vendre a gent que no llegeix, però fem un esforç per no ser rarets i deixem estar la llista dels llibres que no voldrem comprar. La llista dolorosa de veritat, la tràgica, és la dels llibres que no podrem comprar. Tret que decidim dinamitar l'economia familiar, és clar. Posem un tema a l'atzar i vegin els resultats: periodisme i periodistes, per exemple. A Contra Vent ha publicat Periodisme sota sospita, la crònica de Narcís-Jordi Aragó sobre 25 anys d'exercici professional en temps adversos amb una nòmina completíssima de primers actors, secundaris de luxe i tramoistes necessaris (llàstima de la tipografia, però aquesta és una altra qüestió). La Campana edita Una vida articulada, un llibre escrit al llarg de 36 anys per Josep Maria Espinàs, l'home que va rebutjar escriure'n un cada quinze dies o cada tres setmanes perquè trobava més fàcil fer-lo cada dia, l'home que encara desperta cada matí molts dels nens d'aquest país –“Upalí, upalí, és hora de llevar-se, s'ha acabat dormir!”–. Joan Manuel Soldevilla, també a A Contra Vent, analitza la influència a casa nostra d'un altre periodista –de ficció, però això no té importància– amb Som i serem (tintinaires). Són només tres exemples més o menys temàtics de la llarga llista d'imprescindibles, i encara podríem afegir-hi una mostra miscel·lània, també a l'atzar: Josep Maria Fonalleras, que se supera a ell mateix amb Climent (Amsterdam), tot i tenir el llistó molt alt; les Llegendes del mar de la Costa Brava, de Miquel Martín, l'amic escriptor que citava al principi (Edicions Sidillà); les Converses amb Pau Casals de Josep Maria Corredor i la Poesia completa de Miquel Dolç (Edicions de la Ela Geminada) o El viatge del Gironauta, de Quim Curbet. Ras i curt: mai no tindrem la biblioteca ideal. Només hi ha tres camins: la ruïna, la desesperació o la biblioteca pública. És clar que a les biblioteques públiques, a vegades farcides de best-sellers i manuals d'autoajuda, alguns d'aquests títols tampoc no hi seran, però d'això ja en parlarem un altre dia.