Una biblioteca ideal

Un amic em deia l'altre dia que per Sant Jordi es publi­quen tants de lli­bres que ell ja sap quins no com­prarà. Com que el meu amic és escrip­tor vostès poden pen­sar que ja hem topat amb un pere­pu­nye­tes irri­tat per l'abundància de lli­bres de cui­ners, can­tants, espor­tis­tes, pares d'espor­tis­tes i lli­bres d'opor­tu­ni­tat en gene­ral. Pot­ser sí que ho deia amb un punt d'amar­gor, perquè entre aquests lli­bres d'opor­tu­ni­tat n'hi ha molts d'opor­tu­nis­tes i per ven­dre a gent que no lle­geix, però fem un esforç per no ser rarets i dei­xem estar la llista dels lli­bres que no vol­drem com­prar. La llista dolo­rosa de veri­tat, la tràgica, és la dels lli­bres que no podrem com­prar. Tret que deci­dim dina­mi­tar l'eco­no­mia fami­liar, és clar. Posem un tema a l'atzar i vegin els resul­tats: peri­o­disme i peri­o­dis­tes, per exem­ple. A Con­tra Vent ha publi­cat Peri­o­disme sota sos­pita, la crònica de Narcís-Jordi Aragó sobre 25 anys d'exer­cici pro­fes­si­o­nal en temps adver­sos amb una nòmina com­pletíssima de pri­mers actors, secun­da­ris de luxe i tra­mois­tes neces­sa­ris (llàstima de la tipo­gra­fia, però aquesta és una altra qüestió). La Cam­pana edita Una vida arti­cu­lada, un lli­bre escrit al llarg de 36 anys per Josep Maria Espinàs, l'home que va rebut­jar escriure'n un cada quinze dies o cada tres set­ma­nes perquè tro­bava més fàcil fer-lo cada dia, l'home que encara des­perta cada matí molts dels nens d'aquest país –“Upalí, upalí, és hora de lle­var-se, s'ha aca­bat dor­mir!”–. Joan Manuel Sol­de­vi­lla, també a A Con­tra Vent, ana­litza la influència a casa nos­tra d'un altre peri­o­dista –de ficció, però això no té importància– amb Som i serem (tin­ti­nai­res). Són només tres exem­ples més o menys temàtics de la llarga llista d'impres­cin­di­bles, i encara podríem afe­gir-hi una mos­tra mis­cel·lània, també a l'atzar: Josep Maria Fona­lle­ras, que se supera a ell mateix amb Cli­ment (Ams­ter­dam), tot i tenir el llistó molt alt; les Lle­gen­des del mar de la Costa Brava, de Miquel Martín, l'amic escrip­tor que citava al prin­cipi (Edi­ci­ons Sidillà); les Con­ver­ses amb Pau Casals de Josep Maria Cor­re­dor i la Poe­sia com­pleta de Miquel Dolç (Edi­ci­ons de la Ela Gemi­nada) o El viatge del Giro­nauta, de Quim Cur­bet. Ras i curt: mai no tin­drem la bibli­o­teca ideal. Només hi ha tres camins: la ruïna, la des­es­pe­ració o la bibli­o­teca pública. És clar que a les bibli­o­te­ques públi­ques, a vega­des far­ci­des de best-sellers i manu­als d'auto­a­juda, alguns d'aquests títols tam­poc no hi seran, però d'això ja en par­la­rem un altre dia.