Thatcher

Per raons que no vénen al cas vaig poder seguir la irrupció de Margaret Thatcher a la política anglesa. Aquella senyora de veu estrident i de bosseta ridícula aviat es va fer escoltar (la van sotmetre a un intensiu de fonètica i li van deixar veu de presentadora de la BBC). Just abans d'esdevenir primera ministra, el 1979, va fer una robusta campanya contra l'estatut d'Escòcia. Ara la seva mort ha fet aflorar les moltes paradoxes de la Thatcher. Els conservadors no li van fer lloc perquè era filla d'un verdulaire sinó perquè era l'esposa d'un empresari ric, l'inefable senyor Dennis Thatcher. Va projectar la imatge d'una típica mare de família, però els seus fills sempre l'han retratat com una militant de l'absentisme maternal. Rebutjava la idea d'una Europa unida, però va ser un element important en el procés que va deixar el continent sense divisions en blocs. Va atacar amb fúria el poderós sindicalisme britànic de l'època, però va posar al cap dels més desvalguts la idea d'aconseguir la propietat dels pisets socials on vivien i els ho va facilitar. El seu radicalisme va dividir més que mai la societat, però la seva manera d'encarar la guerra de les Malvines va unir el país en una epidèmia de paroxisme patriòtic. Era titllada d'autoritària i va tractar en Pinochet com no es mereixia, però va ser la primera cap de govern que va condemnar el cop del 23-F. Va fer bandera de la reducció d'impostos, però la seva tomba política va ser l'obstinació a favor d'un impost d'injustícia flagrant (la Poll Tax), un impost universal per serveis municipals fos quin fos el barri o la renda del ciutadà. Arribats aquí –esverats davant la protesta general– els del seu propi partit la van destituir... Hi ha, però, quatre idees bàsiques de la Thatcher que avui trobarien encara molts adeptes: “La meva política no es basa en una determinada teoria econòmica. Es basa en les coses que jo, i milions com jo, vàrem aprendre a casa: el jornal just per una feina honrada, no estirar més el braç que la màniga, guardar-se un roc a la faixa, pagar els deutes, i fer costat a la policia.” Llums i ombres.