Corones i repúbliques

Fa un cert temps, un grapat de gironins vàrem compartir taula amb l'hereu de la corona espanyola i la seva esposa, Letícia. Eren els albors de la fundació Príncep de Girona i l'àpat va ser molt franc i distès. Entre els temes que varen sortir, hi havia la dicotomia entre monarquia i república. Val a dir que la majoria dels comensals sense sang blava a les venes s'inclinaven més aviat per l'opció republicana. El príncep va encaixar amb un notable fair play els comentaris, d'altra banda ben correctes, i va resumir la qüestió dient: “Els dos sistemes poden funcionar i, de fet, n'hi ha exemples que ho demostren. L'únic important és que el rei o el president siguin útils.” Aquesta és la clau. Perquè, en termes generals i des de la transició fins ara, hi havia un cert consens que la monarquia encarnada per Joan Carles de Borbó, tot i que per molts és un anacronisme, havia estat útil per fer el pas de la dictadura a la democràcia. Els precedents històrics, el 23-F, una Constitució hiperprotectora i una dosi d'autisme polític mediàtic han permès transitar un grapat de dècades.

Però, a part de la utilitat que s'espera i que és exigible de qualsevol servent públic, entre un rei i un president republicà hi ha altres elements diferenciadors. Un monarca basa la seva continuïtat en la biologia i la legitimitat en una gestió irreprotxable. La impossibilitat del relleu democràtic suposa que no ha de passar comptes amb els electors, mentre que el líder republicà té data de caducitat. I aquest privilegi anormal només es pot compensar guanyant-se cada dia les garrofes i el respecte ciutadà. Els defensors de la monarquia solen argumentar que el rei és l'última balda on agafar-se en les crisis profundes, i que als països democràtics les seves decisions les ha de referendar el govern. Però això és incompatible amb una tirallonga d'escàndols, una allau de rumors i una cataracta d'imputacions. Enmig de la tempesta és difícil virar el rumb de cop, però s'ha d'iniciar la reflexió serena i pausada que consideri totes les possibilitats.