Hi ha esperança

Les successives reformes laborals que s'han fet han anat en una única direcció, amb un resultat més que evident. Destrucció de llocs de treball i enfilar l'atur fins a unes xifres que mai ens hauríem imaginat. En canvi, no he sabut veure mesures per afavorir o reactivar l'economia productiva, ni res que animi ni el mercat del treball ni el comerç, ni res... Més atur, menys consum, menys recursos públics, més precarietat i retallades a dojo. En la precarització del mercat laboral ja s'ha tocat os, i s'ha d'atacar per la banda de les pensions. No es dibuixa cap futur engrescador, ni per als joves ni per als que esperen la jubilació. Els joves busquen oportunitats a l'estranger, i aquells que van venir a treballar se'n tornen als seus països. En un any, a les comarques gironines hem perdut un miler d'habitants. La davallada de població va començar el 2009 i el descens d'habitants es va incrementant any rere any. Ahir els pijos que agraden a Llanos de Luna i a qui ja els va bé la política del PP i com va la cosa, van xiular al president Mas, sembla que per l'aposta sobiranista del govern. Una opció que cal aplaudir, perquè amb el panorama espanyol actual és l'única esperança de futur que tenim.