Armats i addictes

Hi ha una llegenda nord-americana que sosté que Lee Harvey Oswald va comprar per correu el fusell amb què va assassinar el president Kennedy. No hi ha res que permeti confirmar la veracitat del fet, però l'anècdota és reveladora de la facilitat amb què una persona als EUA pot aconseguir una arma de foc, amb independència del seu estat mental o de les intencions que tingui amb la seva adquisició. Als EUA hi ha 300 milions d'armes en mans de particulars, és a dir, una mitjana de més d'una per habitant. Hi ha estats i ciutats on estan subjectes a controls més o menys estrictes, però també hi ha molts llocs on les armes són mercaderies que es compren a qualsevol centre comercial. La constitució del país, feta el 1776, consagra el “dret dels ciutadans a portar armes” i hi ha un sector notable de la població que s'ho pren literalment.

Arran d'algunes de les recents massacres de persones innocents causades per tiradors embogits o enrabiats, el president Obama va proposar un paquet legislatiu per al control d'armes. La llei preveia que la mesura havia de tenir el suport d'una majoria de dos terços, però en una votació al Senat, controlat pels demòcrates –el partit d'Obama–, només va obtenir una estreta majoria de 54 vots. El bloqueig legislatiu del control d'armes ha motivat crítiques a Obama per la seva malaptesa, però no es pot dir que la culpa sigui només seva. El seu adversari són els lobbies armamentistes, com ara la poderosa Associació Nacional del Rifle, que ha invertit milions de dòlars a fomentar l'oposició de molts polítics al control d'armament.

Així, una combinació d'interessos industrials i diner aplicat a la política amb una addicció a les armes de profundes arrels culturals produeix una situació vergonyosa, sense paral·lel a cap país civilitzat. L'enemic del control d'armes als EUA és la ceguesa política.