El llop bo

Això deu ser el més semblant al que experimenten els creients a missa, em va dir un dels presents a l'acte. Ell, com jo i com tots els que sortíem del Teatre Casino Llagosterenc, ho fèiem envaïts per una vaga sensació de felicitat i notant-nos més bons del que érem quan havíem entrat. Acabàvem d'assistir a una nova edició de Poemes del Món, aquell acte que el Servei Comarcal de Català del Gironès i altres entitats membres del Consorci per a la Normalització Lingüística organitzen a diferents indrets amb la participació dels alumnes de català.

Malalts de llengua com som, que fàcil és guanyar-nos el cor. Poques coses ens commouen tant com descobrir gent que, venint d'arreu, es mostra disposada a compartir la nostra malaltia i salvar-nos els mots. En aquests actes, a més, s'anima els participants a llegir un text o un poema, o a cantar una cançó en la seva llengua materna. Exhibir aquest interès i respecte per l'enorme diversitat de llengües que habiten entre nosaltres no és només una inclinació natural de qui pateix i estima la seva, també és una forma sàvia i civilitzada de construir el futur i un argument incontestable per rebatre tots els que, arrapats a un únic idioma i a una única forma d'entendre el món, ens acusen d'imposicions, d'exclusió i de neteges ètniques.

A l'escenari del teatre hi van ressonar una quinzena d'accents diferents. Hi van entonar paraules d'amor de Serrat enllaçant fantàsticament el romanès i el català, ens van recitar Brassens, Espriu, Rimbaud o Li Bai en la seves llengües, un jove gambià ens va interpretar, a ritme de hip hop, un cant a les mares; una participant autòctona va recitar un poema en sarahule i un jove sarahule en va fer la versió en català i, també, ens van llegir, i traduir, un conte en rus sobre el combat permanent entre el llop bo i el llop dolent que es manté al nostre interior. El llop bo, ja saben, simbolitza la pau, l'esperança, la generositat, l'amabilitat, i el llop dolent la por, el ressentiment, la ira o la superioritat. I qui guanyarà? preguntava el nen del conte a l'avi que li explicava la història. Guanyarà el llop que tu alimentis, responia l'avi. Aquell vespre, a Llagostera, es va oferir un banquet esplèndid al llop bo i ho hem d'agrair a les impulsores de l'acte. I això, en temps tan propicis per als llops dolents és molt convenient. Com ho és entendre que, com a mínim, compartim l'espècie, que totes les cultures s'han influït recíprocament i que cap és immutable. Que totes tenen diversitat interna i una forma particular d'aproximar-se a la realitat, i que la saviesa, els valors o els drets són universals i tenen múltiples accents. I per cloure l'acte i situar els partidaris d'engreixar llops bons en un bany maria emocional semblant al que els fidels més fervorosos deuen experimentar a missa, va actuar la coral de l'associació Àkan, formada fonamentalment per immigrants. Una meravella que et deixa amb un nus a la gola i ganes de repartir abraçades i que mereix, com a mínim, una altra crònica.