Un any difícil

Referint-me a la situació econòmica, social i laboral dels municipis, s'ha de dir que aquests travessen –tots s'hi han parat i no veuen com sortir-ne– una borrasca no pas meteorològica, que no porta aigua, vent, fred, calor o bon temps: porta una càrrega de mala llet, promotora de l'atur més gran conegut històricament. Veure treballadors, funcionaris, petits rendistes, i persones que mai havien pensat arribar a una situació semblant, a la cua dels centres que reparteixen plats d'aliments calents als que ho necessiten, és patètic. En aquest teló de fons i marc que té connotacions de tragèdia, l'Ajuntament ha tingut el dilema d'haver de decidir fer o no fer les despeses que acompanyen l'esdeveniment. Encertadament han decidit continuar, amb unes certes però petites restriccions. És el cas que a Girona hi entra aquests dies una xifra d'euros difícil de calcular, però que les estimacions professionals fetes apunten que és més de quinze vegades la xifra invertida. S'ha fet santament mirant el conjunt i no pas l'Ajuntament solament. El comerç –lamentablement tocat de mort en molts casos– i la restauració en poden treure un respir. Vinga!