Al servei de qui paga

Temps era temps que existien les monarquies absolutistes. El rei manava i els súbdits ballaven al seu entorn. La plebs fins creia que els monarques tenien sang blava i això els donava un plus de poder i infal·libilitat. Després, la Revolució Francesa demostrà que allò de la sang blava no era veritat, quan els colls rodaren sota la guillotina i es veié que la sang era ben vermella, igual que la de tots els mortals. Caigué l'Antic Règim i s'evidencià que era bo avançar cap al joc democràtic, en què els poders jurídic, legislatiu i executiu, contràriament al que passava amb l'absolutisme, s'equilibressin prenent com a base la pròpia independència de cadascun, i tots tres tenint per beneficiaris el bon govern del poble. Era la consolidació dels tres pilars que havien de sustentar la democràcia.

Per al bon funcionament de les democràcies parlamentàries, l'equilibri de les tres potes de comandament és fonamental, tot i que la possibilitat de majories absolutes que controlin les cambres parlamentàries pugui introduir les temptacions absolutistes dels poders legislatiu i executiu. Per això, el poder jurídic ha de mostrar la cara més ferma de la seva independència, que s'ha de mostrar sense màcula. Els tribunals són els darrers graons de l'equilibri democràtic i cal confiar en la seva bona gestió.

És difícil conservar la independència d'actuació quan tot depèn del nomenament controlat pels qui són art i part en el procés de gestió política. Al darrere de qualsevol actuació sempre hi ha l'actitud de servei a qui paga, o a qui et pot nomenar per ocupar una determinada cadira. I, en el mapa de l'Estat, els tribunals superiors són dibuixats pels polítics i els interessos que aquests defensen. Aleshores, és difícil conservar la independència plena quan tot se supedita al nomenament rebut pels defensors de determinades ideologies que, de retruc, també trien gent propera per ocupar els càrrecs jurídics estatals. Aquesta és la realitat. I la reflexió ve al cas quan es parla del Tribunal Constitucional i de l'especial paret de contenció d'aquest en referència als temes que parlen de Catalunya i els seus drets com a poble. I, encara, d'aquí a poc, el Tribunal Constitucional canviarà quatre dels seus dotze membres, amb les propostes del PP sobre la taula. Que ens agafin confessats, que qui nomena mana.