Quan anem a viure a la Lluna

Fa quaranta anys l'home va arribar a la Lluna i el 2009 Catalunya ha aconseguit un nou sistema de finançament. Els passos que fa la humanitat a vegades són d'una magnitud impressionant. Ja li ho van fer dir a Neil Armstrong quan va posar el peu a la superfície lunar, i és el que van dient dia sí dia també el president de la Generalitat i els seus socis de govern. Fa quaranta anys passaven coses que ara ens poden semblar sorprenents, com ara que la Selecció Catalana de beisbol va jugar contra l'All Stars d'Àfrica del Sud a Montjuïc, com es pot comprovar a l'hemeroteca digital d'El Mundo Deportivo del 21 de juliol de 1969. És ara, en canvi, que les seleccions catalanes estan prohibides per les lleis espanyoles. En canvi, fa quaranta anys també passaven coses que continuen passant ara. A La Vanguardia del dimarts 22 de juliol (el dia 21 no hi havia diari perquè no es publicava els dilluns) només hi havia un altre tema que compartia protagonisme amb la conquesta lunar, que era l'anunci d'un «dia històric a les Corts Espanyoles» ja que Francisco Franco proposaria (i ho va fer i els va acabar convencent) el seu successor a la Jefatura del Estado. No cal que digui qui, oi? Aquest és un sistema que es continua practicant en diverses institucions públiques, en què el que mana tria el seu successor i es retira. Bé, la diferència principal és que Franco va triar el seu successor però va esperar a morir-se per deixar-lo ocupar el càrrec. Me'n vaig per les branques, però el que intentava jo era relacionar l'arribada de l'home a la Lluna amb la conquesta d'un nou sistema de finançament a Catalunya. A part de la coincidència de dates, ja sé que no n'hi ha. Potser només que el fet d'arribar a la Lluna no va servir per gaire res i que el nou finançament tampoc no se sap on ens porta. O sí? Per si de cas, vull deixar dit que quan es decideixi que es podrà anar a viure a la Lluna, amb mi que no comptin si no em diuen si serà un estat independent, un territori federat (a qui o a què) o una comunitat autònoma . Els anys no passen en va (o sí?) i estaria bé algun dia poder triar què volem ser, encara que sigui selenites.