la columna
Cadena de saber
Josep Maria Cadena, periodista i crític d'art, sotsdirector fundador que fou de l'Avui, ha publicat Opisso 1903-1912. No és un llibre més. És l'obra d'un erudit, documentada, sàvia, sensible. Presenta els fruits d'una tasca d'expert tenaç que transforma en material agradable hores de treball abocat a les planes de premsa vella.
Cadena fa honor al seu nom. Ha estat una anella essencial en la cadena de transmissió generacional de coneixement que va dels periodistes que reberen encara el mestratge directe de grans mestres d'abans de la guerra cap a les fornades de desconcertats que entràrem a l'ofici a partir dels setanta. Ha estat cadena de transmissió de dades i documents del periodisme clàssic de mitjan segle XX. Quan jo escrivia la meva inèdita història de La Vanguardia, Cadena em fornia acudits gràfics que sobre aquell diari trobava publicats en periòdics antics.
Com a crític d'art, Josep Maria Cadena també és una anella en la tradició dels clàssics catalans del gènere. És continuador del periodisme especialitzat en aquest camp que ha tingut referents com Eugeni d'Ors i Rafael Santos Torroella, tot i les diferències amb què el pas dels anys modifica l'estil de fer crítica.
El llibre novell que he esmentat és una obra de magnitud aclaparadora. Ofereix amb precisió i amenitat el resultat de la feina acurada, minuciosa i exigent aplicada a una gran figura del millor dibuix periodístic: l'Opisso del ¡Cu-Cut! Situa cada acudit gràfic en el seu temps. Dóna tota mena de detalls per entendre què passava. No tot surt als llibres d'història, diu ell. Cadena presenta d'una manera clara les circumstàncies que motivaren cada una de les peces d'Opisso, obres mestres del costumisme i l'humorisme gràfics del segle XX.
Amb llibres com aquest, Cadena contribueix a assegurar la continuïtat d'una forma catalana d'interpretar la realitat i de convertir-la en una expressió plàstica amable. L'humor intel·ligent és saludable. Ajuda a assolir aquella independència intel·lectual que Joan Maragall, l'any 1895, considerava condició prèvia per assolir la independència completa.