35.000 pobres!

Les comarques gironines, fins fa quatre dies, segons diferents indicadors i revistes internacionals, eren un dels llocs amb més qualitat de vida i on es vivia millor de l'Estat espanyol, i, en conseqüència, teníem, i molt probablement potser encara mantenim, els preus més alts.

Aquesta situació “privilegiada” va fer néixer, amb més o menys fortuna, aquella injusta expressió del “Girona, rai!”.

Una fama del tot immerescuda, perquè els gironins són víctimes de la crisi econòmica d'una manera tan brutal, o més, com ho pot ser qualsevol altre territori. Només caldria fer un repàs a les darreres xifres d'atur o a la situació de grans infraestructures vitals per al territori que han quedat encallades enmig del fangar de la crisi. El trist balanç de la demarcació és que tenim un 4,75% de la població vivint per sota el llindar de la pobresa. Se'n fan a la idea, de què vol dir això? Estem parlant de 35.000 persones abocades a la misèria.