Arquitectura de muntanya

Està clar que els pitjors desastres urbanístics s'han comès a la costa, on molta gent es va vendre el territori per un plat de llenties. Ara es demostra que va ser pa per avui i gana per demà. Jo, que volen que els digui, quan es queixen que les temporades no van bé o del turisme de borratxera, la meva empatia es nul·la i no em desperta cap sentit de solidaritat ni llàstima. A les comarques de l'interior tampoc ens hem escapat del tot de la ignorància dels cobejosos i dels deliris de mal gust d'alguns promotors. Concretament, al Ripollès n'hi ha que han interpretat la promoció turística com una imitació barroera dels parcs temàtics que res tenen a veure amb la realitat del territori. Posem com a exemple la vall de Camprodon. A banda dels signes d'ostentació del barroerisme noucentista, com pot ser el passeig Maristany, amb tota la seva decadent ampul·lositat, no fa tants anys algú va tenir la idea de construir un hotel tirolès al mig de la vall. I ho va fer, sense que ningú no li digués res. M'agradaria veure què passaria si algú proposés construir un hotel amb les característiques de l'arquitectura del Pirineu gironí a Innsbruck. La gent, precisament, fa turisme per conèixer maneres de viure diferents. Si a mi, suposant, que ja és suposar, m'apassionés l'arquitectura tirolesa, aniria a Àustria. No han faltat tampoc els imitadors d'en Bohigas i tota la resta amb uns resultats semblants als dels locals que pretenen imitar la cuina d'El Bulli. A Campdevànol, per exemple, es va reconvertir una plaça arbrada en un espai cimentat sense ombres, glaçat a l'hivern i insuportable a l'estiu, per on cada cop passa menys gent. Entenc que no cal construir com fa cent anys i que és el temps el que acaba valorant les actuacions urbanístiques. Valgui com a exemple la polèmica actuació a la Lira de Ripoll, on s'ha construït una plaça coberta jugant amb el ferro, el vidre i la proximitat del riu. Criticada per uns i lloada pels altres, almenys es fa servir i no deixa indiferent. Ho avala el recent premi d'arquitectura del Col·legi de Girona, la nominació als premis FAD o la seva participació a la Biennal de Venècia i en una exposició a Perth, Austràlia. I no té cap element característic d'Àustria o de l'extraradi de Barcelona. És tan ripollesa com ho és el monestir.