El Truffaut

Feia goig diven­dres pas­sat a la nit el cinema Truf­faut del car­rer Por­tal Nou. S'hi exhi­bia la lle­gendària pel·lícula The Quiet Man (L'home tran­quil) –que va diri­gir John Ford i es va estre­nar l'any 1952–, una vegada que els hereus de John Wayne i la Para­mount Pic­tu­res s'hagues­sin posat d'acord, al cap de cin­quanta anys, per res­ca­tar aquesta obra imper­di­ble. Fins lla­vors, el nega­tiu havia estat ama­gat i només després de tant temps una entesa de les parts va per­me­tre esca­ne­jar-lo, foto­grama a foto­grama, per ofe­rir una còpia en alta defi­nició digi­tal. El tre­ball ha durat anys.

Aque­lla nit, el cinema pre­sen­tava un ple gai­rebé abso­lut d'un públic entre­gat que va gau­dir amb una visió excel·lent del mític film, en un reno­vat color i en la tot just estre­nada digi­ta­lit­zació de les pro­jec­ci­ons. Prèvia­ment, es varen pas­sar tràilers d'altres films que per­me­te­ren com­pro­var les pos­si­bi­li­tats d'aquest sis­tema, que ofe­reix a l'espec­ta­dor una visió extra­or­dinària i un so per­fecte.

Girona gau­deix d'un petit tre­sor amb el Truf­faut. Poques ciu­tats de Cata­lu­nya tenen el pri­vi­legi d'una sala dedi­cada a films que no es veuen en els cine­mes comer­ci­als. Pas­sen per la seva pan­ta­lla contínua­ment pro­duc­ci­ons que no tro­ben cabuda en l'altre cinema. Però tam­poc és estrany que un film que prèvia­ment s'ha exhi­bit al Truf­faut s'acabi dis­tri­buint arreu per I'èxit que obté en aquesta sala. Pel·lícules extra­or­dinàries, mol­tes vega­des d'autors igno­rats, que pre­sen­ten temes i pai­sat­ges sor­pre­nents. Dies de glòria, i també d'inqui­e­tud, quan algu­nes vega­des hom es troba gai­rebé sol entre aque­lles velles parets de la sala B de l'antic cinema Modern. Girona, s'ha dit sovint, és una ciu­tat tan­cada i for­mada per cape­lle­tes. Mol­tes patums impor­tants de la ciu­tat no han posat mai els peus en aquesta sala i tal vegada no saben ni on és. Només la tos­su­de­ria del Col·lec­tiu de Crítics, for­mat el 1990 per dina­mit­zar el fet cine­ma­togràfic, ha acon­se­guit ofe­rir con­ti­nu­a­ment pel·lícules en versió ori­gi­nal, acom­pa­nya­des sem­pre d'un fulletó expli­ca­tiu del que es visi­o­narà. Gene­ral­ment, en sor­tir del cinema hom expe­ri­menta la sen­sació d'haver vis­cut uns uni­ver­sos que no són els habi­tu­als, que el trans­por­ten a altres llocs i a altres inqui­e­tuds i que el fan sen­tir més com­plet en els seus sen­ti­ments.

El patro­cini de l'Ajun­ta­ment de Girona és molt impor­tant. Aquesta sala d'assaig no sobre­viu­ria sense l'ajut ins­ti­tu­ci­o­nal. La con­tinuïtat en aquest suport ha estat un encert dels dife­rents con­sis­to­ris. Pre­ser­var que la pro­ducció cine­ma­togràfica de qua­li­tat arribi als giro­nins és ator­gar un plus de qua­li­tat que cons­ti­tu­eix un pilar cul­tu­ral bàsic de la ciu­tat. Però, tot i això, sense l'abne­gada, obs­ti­nada i exem­plar labor del Col·lec­tiu de Crítics tam­poc seria pos­si­ble. Enho­ra­bona.