Saber

El Partit Popular a Catalunya ha engegat una campanya pel “dret a saber” que suposo que deu haver fet aixecar de la cadira més d'un pels arguments que hi exposa. No pas a mi. Perquè es tracta precisament d'això. Molts afirmen que el dret a decidir implica l'automàtica independència de Catalunya. És clar que els que impulsen la consulta hi estan a favor, però això és avançar-se, oi?

Bé, aquesta és també la lectura interessada que es fa des d'Espanya, on diuen que ens coneixen molt bé encara que no hagin posat els peus a casa nostra; ni ganes. Només així s'explica tot el que diuen sobre la suposada persecució de l'espanyol a Catalunya, tot un tractat de burricie destil·lada.

Del que es tracta és de preguntar a la ciutadania, perquè de manera lliure i pacífica, fent gala d'aquesta maduresa del poble que tant s'invoca quan convé, respongui si vol continuar dins d'Espanya o marxar. Molt bé podria sortir que la majoria vol quedar-s'hi, i aquí s'acabaria la història durant una temporada. Per què, doncs, els contraris a la consulta tenen tanta por? Potser saben alguna cosa que no sabem?

Amb la campanya, el PP s'hi apunta. Dóna arguments per la continuïtat a Espanya. S'ho pren seriosament. Cosa diferent és la qualitat de les idees, perquè semblen poc consistents. Exemple: això de contraposar el drenatge fiscal i la balança comercial és per morir-se de riure. Perquè els impostos es paguen a canvi d'uns serveis futurs que l'Estat dóna –o més aviat no–, mentre que la balança comercial correspon a un intercanvi de béns i de serveis. Que, per cert, també es fa, i cada cop més, amb la resta d'Europa.