Però, existeix Espanya?

Existeix Espanya? Ni crec que pugui tractar-se d'una pregunta, perquè per mi la resposta no em genera cap dubte: Espanya no existeix i ni tan sols mai no ha existit. És veritat que hi ha una realitat evident, que és l'Estat espanyol i que, si molt em colleu, reconeixeré una etèria realitat que és el regne d'Espanya, però Espanya, entesa com a nació o com a unitat nacional, no existeix ni ha existit mai.

Haurem de dir les coses pel seu nom, com les deien els mal anomenats Reis Catòlics o fins i tot com les concebien els Àustria. Existia Castella quan a l'orient peninsular s'havien consolidat la corona aragonesa i el Principat de Catalunya i calia contemplar la no del tot definida realitat galaicoportuguesa i, també, el regne de Navarra. Talment, un conjunt d'ens nacionals que mai no acabaren de quallar en un projecte comú, quan el jacobinisme borbònic –abans que existissin els jacobins– imposà a la força una realitat sustentada en els drets de conquesta. Fa uns tres-cents anys, Castella es féu mestressa de la península i hi féu valer les seves normes de joc, en què uns manaven i altres obeïen, des de la posició de dominant i dominat. Es forjà el regne dels Borbons i una suposada unitat basada en la força i no pas en la negociació.

Existeix, doncs, Castella. És per això que no podem entendre'ns, quan partim d'una lectura diferent de la història, en què, cada vegada més, s'imposa el concepte de castellans conqueridors, que no poden renunciar a res a partir d'una lectura esbiaixada de la crònica del sud d'Europa dels darrers cinc segles.

Sort tingueren Cuba i Filipines que hi havia molta aigua pel mig, mentre el manteniment de la nostra realitat partia d'unes fronteres més flonges. I fins Ifni i Guinea deixaren de ser províncies castellanes. Però, ara, Castella sap que sense Catalunya també s'acaba aquesta falsa coartada d'Espanya. D'altra banda, per què mantenir un concepte inexistent quan cada vegada queda més clar que Castella i Catalunya són com l'aigua i l'oli, incapaces de barrejar-se per formar una solució indivisible. Les nacions són el que són, al marge que raons inconfessables les vulguin convertir en una altra cosa.