El cos d'Amundsen

Roald Amundsen va desaparèixer mentre buscava Umberto Nobile, un enginyer italià que, al seu torn, havia desaparegut mentre tornava en hidroavió del pol nord. 85 anys més tard, hi ha encara exploradors que busquen el que queda del cos d'Amundsen. No trobaran Nobile, que va ser rescatat un mes més tard per un pilot suec que, al seu torn també, va desaparèixer juntament amb els altres cinc acompanyants de Nobile, després de tornar al punt on eren amb la intenció d'anar rescatant-los un a un. Ai, els hidroavions d'aquell temps que només servien per anar en parella! Sigui on sigui, potser tampoc no trobin el cos d'Amundsen perquè, fins ara, excepte en aquesta mentida que és a vegades Google, on no costa trobar planes que expliquin el contrari, tothom que ho ha provat ha fracassat. I avui, és clar, tindria molt més ressò que algú en trobés el cos que no que algú altre –i algú altre, algú altre, o algú altre…– arribés un altre cop al pol nord. Escric això perquè Google i la desaparició d'Amundsen l'any 1928 poden ser dues bones metàfores per explicar el que està passant entre Catalunya i Espanya. Vist que, de moment, cap de les dues no desapareixerà, hi ha aficionats que pronostiquen la desaparició d'Artur Mas com a animal polític. I, sobretot, hi ha encara tot d'aficionats, espanyols o filoespanyols, que no paren d'advertir-nos dels perills que trobarem els catalans si continuem amb la nostra idea d'organitzar un referèndum d'autodeterminació. (I ara, per pal·liar-ho, alguns diuen que aquest referèndum no serà per separar Catalunya d'Espanya, sinó només per preguntar. I ho diuen pensant que ens creurem que la gent va per la vida fent referèndums amb la idea de deixar les coses com eren.) Però és un consol saber que, més que no en la independència o en el pol nord, els perills són al camí per arribar-hi. Sí, al camí. El risc de tenir un accident és sobretot mentre se circula.